L’edifici que es remunta al segle XIII i passà per vàries famílies nobles a més dels Marata, emparentats amb els Cartellà. com la dels ducs d'Híjar i el comte d'Aranda. Des del segle XIX esdevingué un mas de pagès. |
A més de l’edifici fortificat i emmurallat, de planta quadrada, trobem amb una gran torre circular de caràcter defensiu, que fou afectada per un llamp el 1880. Completen el conjunt de Marata un fossat, una presó, una petita capella i altres dependències, que ara són habitatges diferents. La casa presenta tres plantes i coberta parcialment terrassada, doncs en la restauració arran del incendi que el 1923 va afectar el segon pis, es perdé part de la terrassa superior. Les obertures de la planta baixa són el gran portal de doble arc de mig punt de dovelles petites, les dues finestres de cada costat i les espitlleres arran de terra. El primer pis consta de tres grans finestrals conopials gòtics geminats amb columna i capitell al mig. La capella és de nau rectangular i d'absis semicircular coberta amb volta de mig punt. Consta d'una nau amb porxo d'entrada coberta a dues aigües. Fou dedicada a Santa Anna i a Santa Llúcia. La capella data de finals del segle XVI (1594) i, fins el segle XIX estava oberta al culte i s'hi celebraven aplecs en honor de Santa Llúcia. La capella fou abandonada a principis del segle XX i recuperada durant la restauració general dels anys vuitanta. |