Les creus de terme estan documentades des del segle X, tot i que segons alguns autors el seu origen cal buscar-lo anteriorment, concretament en el món romà. Aquest tipus de monument s’aixecava fora vila i es feia servir com a fita del límit d’una parròquia, beneir el terme, delimitar un espai destinat a necròpolis prop d’alguna església o simplement per fomentar la devoció dels vilatans i viatgers. És considerat un antic símbol de benvinguda i d’identificació d’un territori com a terra de cristians enfront altres religions com la jueva o la musulmana.
Generalment, s’hi representa la Crucifixió de Crist en un costat, i la figura de la Mare de Déu amb el Fill, a l’altra. Als capitells les representacions escultòriques ja són molt més diversificades: apòstols, profetes…
|
