Del romànic més primitiu, es troba documentada ja al s.XI, com a la cella Silvestri que pertanyia a Sant Esteve de Banyoles. És una església d’una nau amb volta de canó i amb l’absis exterior semicircular on hi ha dues finestres d’arcs de mig punt; la porta d'entrada a migdia En diferents punts, la construcció presenta opus spicatum. Per les característiques constructives, pot datar-se del s. X.
L’aparell de l’edifici amb pedres de licorella és molt variat i oscil·la des de filades d’espina de peix a filades amb carreus irregulars. Conserva l’arrencada d’un campanar de paret amb dues obertures, on està ubicada una petita campana.
|