Parc dels Colors de Mollet del Vallès ***

On ara hi ha el parc dels Colors, abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar. Ara, les persones dels barris de Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell (un barri antic, un barri obrer dels anys 60 i un barri nou), hi passegen lliurement. El parc és l'espai comú desitjat, sense cap tanca ni cap reixa, que ha permès connectar els tres barris que el rodegen.

El Parc dels Colors permet fer totes les activitats i actes culturals per a la gent gran, els infants, els joves... Tot i la singularitat de l'espai, també permet els usos habituals d'un parc. Els paviments són de diferents colors i tipus, com les procedències, les parles, les edats, les diferents persones que avui passegen per aquí: fusta, ciment de colors, rajola àrab. Trobem el tronc d'una palmera i, uns metres més endavant, la copa. Els bancs són de formes ondulades, com les muntanyes de Montserrat, que es veuen en dies clars des de Mollet. I les bases dels bancs, de formigó, totes diferents, tenen formes d'animals: un cocodril, un drac, un peix, un gos...

A la banda del carrer de Francesc Layret. hi ha unes grans estructures de ciment i d'acer penjades damunt d'unes columnes de tres potes que es troben a dalt formant un nus. Representen grafits com a homenatge als joves artistes anònims urbans. Els grafits s'han pintat sobre altres grafits; les lletres han evolucionat, com canvien les parets dels barris amb els grafits pintats. Res és estàtic perquè tot canvia. A més, esdevenen una singular pèrgola que projecta ombres interessants.

Hi ha dolls d'aigua, fonts de rajoles blaves de formes ondulants, amb més bancs al costat que els dies d'estiu poden ser un refugi refrescant. Aquest és un lloc on sempre hi hagut aigua, com la que es trobava a la mina de can Borrell, les basses, els pous, el rec que anava al safareig públic de Can Lledó, on les dones rentaven la roba.

A les grades, les portes d'entrada als magatzems de jardineria són de formigó, com les dels antics cellers. Per pujar, cal trepitjar una superfície blava que fa pendent. Torna així la sensació d'aigua en el que havien de ser les escales del centre cívic previst inicialment. Des de dalt de tot de les grades es pot veure el parc, els pisos, les cases, l'aigua, la gent sentint-se viva.

L'espai d'eucaliptus o grans testos amb romaní, espígol i altres espècies oloroses. Olors que ens porten al Mollet rural, al que encara existeix a Gallecs. Alçant el cap, es poden veure unes estructures d'elements ceràmics (totxos) que reprodueixen formes de baranes i parets de les antigues casetes i edificacions dels barris. El totxo, element humil, net, bàsic; tal com és, sense arrebossar, com ho va ser en les primeres edificacions de la zona.

La il·luminació del parc destaca pels fanals en forma de petits de troncs de fusta fets com les travesses de la via del tren. Els fanals allargats que surten de la copa de la palmera, conviden a arribar a la rambla de la Unió, a la confluència amb la gran rambla que ens porta al centre de la ciutat i la travessa fins a l'altra banda. Uns fanals patentats per Philips amb el nom de Model Mollet, que tenen un projector en un dels costats del tub de plàstic i produeixen la sensació de llum a la resta del tub, a través de zigues-zagues, amb un mínim consum.