Plaça de Prat de la Riba de Mollet del Vallès
A la plaça Prat de la Riba hi trobem l’edifici eclèctic de l’Antic Ajuntament que fou construït l'any 1890 pel contractista Miquel Rosés, com a seu del govern municipal fins el 2002. El 2003, una vegada rehabilitat, es va reobrir per a acollir diversos serveis municipals com el Registre Civil i, fins l'any 2016, l'Oficina del Síndic de Mollet. Consta de planta baixa i pis. L'eix central, on se situa el portal d'entrada, es troba lleugerament sobresortit i atorga un cert volum a la composició. Aquest portal és d'arc rebaixat sense motllures ni elements decoratius, a diferència de la resta d'obertures, que són d'arc escarser amb emmarcaments motllurats i pintats en dos tons de color.
| |||||||||
De la planta pis hi destaca la gran balconada correguda amb una barana de ferro forjat que combina les línies rectes amb filigranes i que està suportada per mènsules profusament decorades. Sobre el finestral central de la planta pis hi trobem l'antic escut de la vila, que a diferència de l'actual, aprovat l'any 1988, té les barres a dalt i el "mollet" a baix. La façana és coronada amb una cornisa amb voladís també suportada per mènsules.
| |||||||||
Al bell mig de la plaça Prat de la Riba s’alça aquesta font modernista, dissenyada per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras, que fou bastida el 1921 per Pere Solà i forja de Joan Fortuny. Constitueix una fita visual molt important dins el conjunt urbà de la plaça.
| |||||||||
| |||||||||
Es tracta d’una font de planta quadrada, formada per tres cossos ben diferenciats: la base d'obra vista, on hi ha quatre brolladors; un cos central recobert de petites rajoles ceràmiques blaves i blanques, on es reprodueixen motius aquàtics; i un tercer cos de ferro forjat, resolt amb quatre fanals, culminant la composició.
| |||||||||
| |||||||||
|
Fou enderrocada el 1961 durant una remodelació de la plaça però el 1983, a iniciativa de l’Associació de Veïns del Centre, es va fer una subscripció popular i es va reconstruir la font.
| |||||||||
| |||||||||
|
La farmàcia Amadó és un edifici entre mitgeres de principis del segle XX, d’estil historicista, de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana.
| |||||||||
| |||||||||
|
La façana està totalment esgrafiada a imitació de carreus i motllures a les cantonades. A banda i banda del vèrtex de l'arc se situen dos relleus d'escaiola amb el típic símbol de la copa d'Higiea, personificació de la salut i deessa de la curació i la neteja (del seu nom en deriva la paraula “higiene”).amb la serp enroscada.
| |||||||||
Destaca pel gran portal d'entrada, d'arc apuntat, sobre un sòcol i amb emmarcament motllurat. Al primer pis hi ha un finestral de llinda plana amb guardapols motllurat i balconada de ferro forjat. La finestra de la segona planta és de tipus geminat amb arquets trilobulats suportats per columnetes de fust llis. La façana és rematada per un franja d'arcuacions cegues i coronada per una balustrada d'obra. Tant el portal d'entrada i el finestral del segon pis, de clara inspiració gòtica, contrasten amb el context que l'envolta, però, a la vegada, enriqueixen visualment el conjunt urbà de la plaça.
| |||||||||
El Mercat Vell de Mollet del Vallès és un mercat municipal dissenyat per l'arquitecte Cases, amb decoracions de maçoneria i esgrafiats al·legòrics. Fou inaugurat el 19 d'agost del 1949 i el 27 de gener del 1996 va tancar com a mercat.
| |||||||||
| |||||||||
|
Posteriorment es va restaurar en un espai cívic i cultural i el 5 de febrer del 2005 va tornar a obrir les portes.
| |||||||||
| |||||||||
El Monument al Mil·lenari és un monument aixecat el 1988 per celebrar els 1000 anys de Catalunya com a territori políticament independent. L’escultura representa un colom fet en dos plans, com doblegat; a la part davantera hi ha el cap i al darrera les plomes, en una forma que ens recorda la senyera.
| |||||||||
| |||||||||
|
Cal Dibuixant és un edifici cantoner aixamfranat d'estil historicista construït als anys 20 del segle XX, de planta baixa i dos pisos i coberta a tres vessants. L’harmonia formal que caracteritzaven les obertures de mig punt s’ha vist trencada a la planta baixa per un local comercial. La façana més singular és l'occidental, caracteritzada per obertures rectangulars decorades amb rajoles blaves als brancals i a la llinda. Totes tenen balcó suportat per mènsules amb barana de ferro forjat, decorat amb línies horitzontals i filigrana central. Hi destaquen les balconades del xamfrà, d'idèntiques característiques a la resta però amb el balcó de planta el·líptica. La façana és rematada per un gran ràfec suportat per mènsules, amb la cantonada encintada amb rajoles de color blau.
| |||||||||
La casa entre mitgeres núm. 20 és una construcció de principis del segle XX en la qual hi destaquen els elements decoratius d'estil eclèctic. La planta baixa ha estat modificada i no manté cap element rellevant. A les plantes superiors les obertures, dos per cada planta, són de llinda plana i estan decorades amb plafons ceràmics on hi ha representades escenes i motius florals.
| |||||||||
| |||||||||
|
Les de la primera planta disposen d'un balcó corregut de ferro forjat amb brèndoles helicoidals. Les de la segona planta són dos balcons independents amb el mateix forjat, sobre les quals s'hi obren dos forats de ventilació fets amb peces ceràmiques de color blau. La façana és coronada per un ràfec revestit de ceràmiques amb motius florals i es sostinguda per mènsules esglaonades fetes amb maó.
|
