| ||||||
| ||||||
El nucli de Montmaneu disposa d’un origen etimològic molt similar al de la Panadella -lloc de parada o aturada-, ja que vol dir muntanya en la qual fem estada o una parada en un lloc de muntanya. Des d’antic el camí ral que unia Barcelona amb Madrid, posteriorment carretera nacional i actual autovia, així com els hostals de Montmaneu han configurat la història d’aquesta població. Aquests darrers foren lloc de descans dels combois i dels viatgers, on acostumaven a reposar els animals i a passar la nit. Els hostals estaven situats al nucli de Montmaneu fins a la meitat del segle XIX, quan la carretera va deixar de transitar pel nucli urbà i van passar a trobar-se ja únicament a la Panadella. | ||||||
Coneixem com a l’hostal Urgell a la nit es tancava el carrer per on passava el camí ral per tal de resguardar les seves dependències -situades a banda i banda del camí-; també es tancava el Portal de la Musa. Els hostals estaven situats al nucli de Montmaneu fins a la meitat del segle XIX, quan la carretera va deixar de transitar pel nucli urbà, trobant-se únicament ja a La Panadella. Coneixem l’existència al nucli de Montmaneu de l’hostal de La Parada -feia cantonada entre el carrer del Cotó i la Plaça Major-, l’hostal Urgell -al carrer Major-, i a La Panadella de l’Hostal Vell, possiblement aquell conegut com Maçart citat ja l’any 1473.
| ||||||
Montmaneu ha estat al llarg de la història un lloc de pas, un lloc en el qual fins i tot grans personatges i grans personalitats han fet estada. Alguns d’ells han descrit la zona i els camins d’una manera molt detallada. Si ens situem a l’inici de l’actual carrer Major, prop del Santuari de la Mare de Déu de la Creu, ens serà molt fàcil imaginar-nos quines eren les vivències dels viatgers en arribar a la població de Montmaneu i poder finalment descansar. | ||||||
El naturalista Joan Salvador ens els descriu l’any 1716: “Passàrem a Jorba per mal camí, i després de tres hores nos quedàrem a Santa Maria. Lo dia 15 passàrem un llogaret anomenat Porquerisses i continuant sempre un camí pedregós i desert, pujàrem a Montmaneu, essent la pujada molt mala i ab graonada”. Aquesta mateixa ruta pels voltants de Montmaneu és descrita encara en termes més desastrosos per Jovellanos, en el seu viatge de 1801: “Es malísima, quebradísima y pendientísima la cuesta que se monta fuera de él, y más adelante dos malísimos pasos yendo el camino en peñal (...) El camino empeoraba siempre, y en verdad que nada le faltaba para ser el peor de la carrera y aún del Reyno. Las ruedas se hundían en las hondas carriladas abiertas para los carromatos. Pantanos, atolladeros, atascaderos, grandes piedras atravesadas, y todo cuanto puede aumentar el riesgo y la fatiga del camino se presentaba sucesivamente en el nuestro” | ||||||
| ||||||
El nucli històric de Montmaneu conserva aquesta petjada del camí ral que es creuava amb el que anava a Guissona: una estructura allargassada i linial.
A la plaça del poble hi ha cal Parada, datat del 1700, que correspon a un dels antics hostals. A la mateixa plaça presidida per l'ecut municipal al centre destaca una escultura d'en Bernabeu dedicada a la vellesa amb uns avis com a protagonistes i una caldera, referència a la Festa de la Caldera, símbol identificatiu i singular de Montmaneu. | ||||||
| ||||||
| ||||||