Porxades del nucli històric d'Organyà ***
| ||||
| ||||
| ||||
Les porxades, amb els seus arcs i columnes de pedra, són un element distintiu del poble. Aquestes estructures no només proporcionen un espai per a la interacció social, sinó que també serveixen com a protecció contra les inclemències del temps. Durant els mesos d'hivern, quan les nevades cobreixen el paisatge, les porxades es converteixen en un refugi càlid per als veïns i visitants que busquen escapar del fred. En canvi, a l'estiu, quan la calor pot ser intensa, aquestes mateixes porxades ofereixen un agradable ombra, permetent gaudir de l'ambient tranquil del poble. | ||||
| ||||
| ||||
| ||||
La diversitat climàtica d'Organyà, amb els seus hiverns nevats i estius càlids, aporta un encant especial al nucli històric. Cada estació transforma el paisatge i l'experiència de passejar pels seus carrers empedrats. La pluja, que de tant en tant visita el poble, aporta una frescor que revitalitza l'aire i fa brillar les façanes de les cases antigues. | ||||
| ||||
| ||||
| ||||
| ||||
Organyà no és només un lloc per visitar; és un espai on la història, la natura i la comunitat es fusionen. Les porxades, amb la seva funcionalitat i bellesa, són un recordatori de com l'arquitectura pot adaptar-se a les necessitats del clima i de les persones. Així, cada visita a Organyà es converteix en una experiència única, marcada per les variacions del temps i la calidesa dels seus habitants.
En definitiva, Organyà és un destí que ofereix molt més que paisatges espectaculars; és un lloc on cada racó té una història | ||||
|
Com s’explica al rondaller.cat “Al segle XI el bisbe Ermengol d’Urgell va fer tantes coses que em pregunto si no tindria el trastorn de la hiperactivitat. Diuen que mentre inspeccionava les obres d’un pont, va caure al riu i es va ofegar. Però a Organyà li van afegir un final més emocionant. Explica la llegenda que el cos del difunt baixava riu avall i en passar per davant de la Seu d’Urgell, els àngels van fer sonar les campanes de la catedral.
El cos seguia baixant i ningú el podia rescatar. Però els xicots d’Organyà prengueren les seves ganxes de raier i el tragueren de l’aigua. Per aquest motiu, els habitants d’aquesta vila se’ls coneix amb el malnom de ganxos”. |
