Passejada pel nucli històric de Sant Pere Pescador

El nucli antic de Sant Pere Pescador és un encantador laberint de carrers estrets i cases tradicionals que reflecteixen segles d'història i cultura empordanesa. Aquest poble, situat a la plana del Baix Empordà i vora el riu Fluvià, ha mantingut l’essència de les seves arrels medievals, amb edificis i llocs emblemàtics que expliquen la seva evolució al llarg del temps. El nucli històric de Sant Pere Pescador destaca per les seves cases senyorials de pedra, moltes d'elles construïdes entre els segles XVII i XIX. Aquestes construccions, d'estil típic empordanès, sovint presenten façanes austeres amb portals adovellats, finestres amb llindes de pedra i patis interiors que reflecteixen l’arquitectura rural de l’època.

Ca l’Andreu és un edifici entre mitgeres distribuït en planta baixa i dos pisos, amb cobriment de terrat amb balustrada. A la part posterior presenta un altell d'una planta més d'alçada, amb la coberta a dues aigües de teula. Majoritàriament, les obertures de l'edifici són rectangulars, amb l'emmarcament d'obra. A la planta baixa hi ha dos antics portals d'arc rebaixat bastits amb maons, actualment transformats en finestres. Un d'ells està datat amb l'any 1907. Al primer pis, un balcó corregut i dos finestrals de sortida, amb llosana de revoltons i barana de ferro treballada. Al costat, una finestra reformada amb vidre emmotllat, que també es repeteix a la segona planta, on hi ha dues obertures més. La planta baixa està arrebossada i pintada amb tonalitats marrons, quedant a la resta a la vista l’obra de maó.

La casa al carrer del Riu núm. 3, amb carreus ben desbastats a les cantonades de l’edifici, és una construcció del segle XVII amb reformes posteriors, de tres cossos adossats, amb un pati al costat de llevant. L'edifici principal té la coberta a un sol vessant de teula i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars amb brancals i llindes planes, presentant moltes d'elles un petit arc de descàrrega, bastit amb maons. La façana principal presenta, a la planta baixa, un gran portal d'accés. Als pisos hi ha dues finestres, la del primer amb l'ampit motllurat. De la façana lateral destaca el balcó exempt. El cos adossat a llevant presenta la teulada a un sol vessant i està distribuït en tres plantes, amb les obertures emmarcades amb pedra i una galeria oberta al pis superior.

A la plaça Major, vers el 1861 es construí una font sobre el pou comunal que es trobava molt deteriorat. Aquesta font  és coneguda popularment amb el nom de “Font de la bomba” pel sistema d'extracció d'aigua que s’hi va instal·lar. Es tracta d'una font de planta hexagonal, formada per un cos de més de dos metres d'alçada, amb coberta de tipus cupular, amb sòcol al basament i cornisa motllurada per sostenir la coberta, que també té el coronament decorat. En un dels costats hi ha la pica de pedra i, damunt seu un relleu format per dos peixos entrellaçats, a mode decoratiu. Aquest motiu es repeteix a d'altres costats del cos que conforma la font. La construcció està arrebossada i pintada amb la coberta de color blau i el cos groc.

Altres cases del centre històric destaquen pel seu valor arquitectònic i històric. Moltes d’elles han estat restaurades, mantenint els elements originals com les bigues de fusta, els murs de pedra gruixuda i els detalls ornamentals en forja. Aquestes construccions ens permeten fer una passejada per un Sant Pere Pescador d’un altre temps, quan l'economia agrícola i fluvial era la base de la vida del poble.

Una altra curiositat és la presència d’antics escuts familiars que encara es poden observar a les llindes de les cases. Passejant pel centre històric, és fàcil sentir l’ambient d’una època on les famílies més prestigioses controlaven la vida econòmica i social de la vila.

El nucli antic de Sant Pere Pescador és un lloc on la història i la quotidianitat es barregen en harmonia. Passejar pels seus carrers tranquils és com viatjar en el temps, mentre es descobreixen cases antigues, restes de la muralla i racons amb encant que encara mantenen l’esperit rural i autèntic del poble. Sens dubte, aquest nucli històric és un dels punts de visita obligada per a aquells que vulguin conèixer el patrimoni i l’essència d’aquest indret empordanès.

Al núm. 17 del carrer del Dr. Vidal Geli cal destacar aquest  immoble entre mitgeres originari del segle XVII amb reformes posteriors. A la llinda de la porta principal hi ha gravada una inscripció “DIE 26 APRILLIS H[I]ERONIMUS (E?)ERREROS ME FECIT ANNO DO[MI]NI 1672”. Es tracta d’un edifici de dos cossos adossats, de planta baixa i dos pisos, amb un pati a la part posterior. La façana, rematada amb una cornisa amb voladís, està arrebossada i pintada de dos colors.