Església parroquial de Sant Pere de Sant Pere Pescador

Situada a l'interior de l'antic recinte fortificat de la vila, s’alça l’església parroquial de Sant Pere Pescador, en origen romànica (segles XII-XIII)  i que ocupava el mateix emplaçament que l'actual. Per construir el temple actual el bisbe concedí la llicència a la Universitat de Sant Pere Pescador. Previ enderroc de l’antic temple romànic, la Universitat signà contractes amb Antoni Riera, Francesc Pujol i Narcís Turró, escultor i mestres de cases respectivament, que havien de bastir el nou temple amb pedra procedent de les pedreres de Vilamacolum.

Es tracta d’una església d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. La nau està coberta amb volta de canó amb llunetes, dividida per diversos arcs torals que descansen damunt grans pilastres, adossades entre les capelles laterals, que estan cobertes amb voltes de canó i es comuniquen amb la nau principal amb arcs de mig punt. Les capelles estan decorades amb un cicle de pintures murals de caràcter popular, coetànies a la construcció del temple. A la part superior de les capelles hi ha una filada d'obertures de mig punt delimitades amb balustrada, a manera de trifori.

L'absis, en canvi, està cobert amb volta de quart d'esfera i presenta dues finestres de mig punt, de doble esqueixada, amb dos contraforts exteriors que li donen suport. La sagristia està situada a la banda sud de l'absis i, al nord hi ha dues estances rectangulars més. Tant la sagristia com les estances adossades al nord es troben disposades a manera de creuer.

Als peus de la nau hi ha una tribuna pel cor i, al seu costat, a l'angle sud-oest del temple, s'aixeca el campanar, de base quadrada i amb el cos superior octogonal. A la part superior presenta quatre estilitzades obertures d'arc de mig punt, construïdes amb rajols. El campanar, bastit amb carreus escairats lligats amb morter, està coronat per una estructura formada per dues arcades apuntades que s'entrellacen. Al mig s'hi col·locà una petita campana.

La façana del temple, també de carreus, està orientada a ponent. Presenta una gran portalada rectangular, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats i la llinda plana i motllurada, emmarcada per dues columnes amb el basament quadrat i els capitells decorats d'estil corinti. Damunt la llinda hi ha un frontó ornamentat que emmarca una fornícula, amb la imatge del sant. Al centre del mur, damunt la porta, hi ha un rosetó.

S’han portat a terme diferents restauracions. La primera vers l'any 1823. Altra vegada després de la Guerra Civil, car el temple fou saquejat i cremat. L’última restauració es portà a terme entre els anys 1989 i 1992, donat el mal estat de l'església, sota la supervisió de l'arquitecte Luís Bayona i Prats., substituint els cabirons de fusta per bigues de formigó armat i solera d'encadellat ceràmic per reparar l'estructura de l'edifici. També es va utilitzar formigó armat per poder lligar la coberta i cosir les arcades de totxo i les voltes de rajol. També es va actuar a les cobertes i es van restaurar les pintures de les capelles laterals i s'instal·là una nova il·luminació.