Vers l'any 793, els sarraïns van destruïr un primer centre episcopal de Castellciutat del qual no en restes testimonis, que va provocar la construcció d’una nova catedral en un monticle de la plana propera, on es formà el vicus d’Urgell, un petit poble situat en plena vall, entre el Segre i el Valira. Així trobem que Santa Maria de la Seu d’Urgell fou consagrada l’1 de novembre del 819. D’entre els primers anys de la seva existència cal significar com l’any 1010 fou elegit bisbe sant Ermengol, el qual va reorganitzar la vida canonical de la catedral de l’Urgell; va restablir la vida en comú a la catedral, car, segons diu la documentació, “havia estat desvirtuada per homes diabòlics, rapaços com llops insaciables”. Es coneix que sant Ermengol fou un bisbe amic del bisbe Oliba de Vic i gran constructor. La catedral fou seu d’una molt important escola similar a les que contemporàniament hi havia en d’altres seus episcopals visigòtiques. Fou seu també d’un escriptori, anterior fins i tot als primers atacs sarraïns, disposava d’una molt important biblioteca, l’arxiu on es guardaven els títols de propietat i els privilegis de les esglésies i monestirs i era cap i casal d’un gran centre cultural amb grans escrivans. |