L’ermita de Santa Magdalena és una construcció d’origen romànic, amb nombroses modificacions al llarg del temps. Es troba situada sobre un alt i ampli meandre del riu Ter i està formada per l’església, les capelles laterals, el campanar i un claustre. És coneguda documentalment des del 1231 tot i que és ben possible que la seva existència sigui de molt més abans. El 1304 s’hi va instal·lar una petita comunitat de donades que seguien la regla de sant Agustí. Mai va aconseguir tenir importància i cap el 1450 la encara reduïda comunitat es va traslladar a Santa Maria Magdalena de Barcelona.
El 1960 s’hi va traslladar el claustre dels carmelites descalços de Vic.
Al Museu Episcopal de Vic es conserven dos compartiments d’un retaule dedicat a la Magdalena i que procedeix d’aquest lloc. Hom atribueix la seva autoria al Mestre de Fonollosa (cap el 1400-1450). Un dels compartiments representa a la santa, dreta, vestida de vermell, coronada i amb un pot de perfum a la mà dreta, com atribut. El segon compartiment, més petit, presenta un episodi de la seva vida.
La nau de l’església, coberta a doble vessant, presenta planta trapezial així com el seu absis cobert amb volta apuntada poc marcada. Presenta dues portes, una al mur de migjorn, de dovelles petites, corresponent a la construcció romànica i l’altra al mur de ponent, de dovelles grans, d’època gòtica.
En època barroca s’hi afegiren dues capelles laterals, un campanar de planta quadrada amb teulada de quatre vessants de lloses amb barbacana i gàrgoles.
|
