El propietari era l’aristòcrata gironí Ramon de Berenguer i de Llobet, comte de Berenguer –títol pontifici concedit pel Papa al segle XVIII- i marquès de Garcillán –estava casat amb Mª de la Asunción Maldonado y González de la Riva que ostentava aquest títol nobiliari.
L’insigne aristòcrata també es va destacar per la seva carrera política, evidentment vinculada a l’ala conservadora del moment, liderada per Maura. Fou diputat provincial (1919), membre de la Mancomunitat i vicepresident de la Diputació de Girona (1921), entre d’altres càrrecs.
Tal i com ens recorden Fèlix Xunclà i Assumpció Parés, l’escriptor Miquel de Palol va treballar més de cinquanta anys per a Ramon Berenguer i va recollir en el seu llibre "Girona i jo" el record d’aquella relació: "Don Ramon de Berenguer –un dels aristòcrates gironins més populars i simpàtics– era propietari de la central elèctrica que des de la presa de Bescanó i el petit salt d’aigua del rec Monar, a la plaça del Molí, donava llum a la ciutat: unes bombetes de filament de carbó, que a penes si aclarien més enllà d’un membre al seu entorn i que en moltes cases particulars alternava amb la fumosa flameta dels quinqués de petroli –a l’empresa del qual (sigui dit de passada) jo havia anat a raure, per a treballar-hi i aconseguir totes les alternatives possibles per a perdurar-hi més de cinquanta anys de la meva vida [...].
El mateix Miquel de Palol descriu la maquinària i l'ambient de treball d'una central de l'època: "A la planta baixa hi havia tots els primitius aparells que eren necessaris. Dinamos i transformadors, garrells de distribució o parallamps protectors, s'estrenyien en un local reduït, amb un ordre científic que avui ens esgarrifaria. Feien un soroll continuat que eixordava... els dies pitjors, els dies de tormenta més o menys llunyana, no podia deixar d'anar a veure les descàrregues de les línies que espurnejaven en els parallamps protectors dels aparells, i embadalir-m'hi".
|
