L'església d'Estanyol apareix documentada per primera vegada l'any 882, quan el bisbe de Girona, Teodari, concedeix a les canòniques de la Seu i de Sant Feliu de Girona el delme i rèdits de diversos temples del voltant de la ciutat. La Vila d'Estanyol ho és l'any 922, en un precepte del rei de França Carles IV, a prec del bisbe de Girona Guiu, on es confirmen les possessions de la Seu i, d'entre elles, la que l'anterior pontífex, Wigo, va comprar a la "Vila de l'Estany i Estanyol". En ambdós casos, per tant, a banda de l'església, queda palesa l'existència d'una vila i parròquia que ben segur devia estar conformada per diferents masos (alguns dels quals han perdurat fins als nostres dies).
L'antic temple parroquial de Sant Andreu d'Estanyol sembla que fou greument afectat pel terratrèmol del 1428, quedant parcialment enderrocat. En visita pastoral de 16 de desembre de 1432 s'ordena que es reconstrueixi en 3 anys. L'antiga doma (o rectoria), la qual està documentada des de l'any 1119, també quedà molt afectada; així es construí l'actual "rectoria nova" a la plaça. L'antiga es reconvertí en un mas el 1511, avui dia dit can Peres-Teixidor o Cal Coix.
|
A principis del segle XVII l'església quedà petita en relació al creixement en masos i habitants del poble d'Estanyol, i així, entre el 1702 i el 1704, s'hi féu un nou temple de majors dimensions i seguint els paràmetres de l'estil barroc. El constructor fou Agustí Soriano, també autor de la famosa escalinata de la Catedral de Girona. Del vell temple en restaria el campanar (la part construïda amb pedra volcànica) i alguns panys de paret pròxims.
Text: Isidre Serra. Cal Coix d'Estanyol.
|
