El 25 de juliol de 1835, diada de Sant Jaume, es va celebrar una desastrosa corrida de toros a la ja desapareguda plaça de toros del Torín de la Barceloneta a Barcelona: “El públic va respondre llençant objectes al toril i arrossegant un brau mort pels carrers de Barcelona” (Bassegoda, 1991). “Allò que va començar com una protesta pel dolent espectacle taurí esdevingué en una revolta anticlerical amb atacs a diversos convents. Entre els convents saquejats es va trobar el de la Mare de Déu del Carme, de Carmelites calçats, construït al segle XIII en el que aproximadament és avui l’espai entre els carrers Carme, Notariat, Àngels i Elisabets” (Casinos,X., 2020).
|
Però el pitjor va ser aquell juliol de 1835: “L’incendi va destruir en gran manera l’Església que, des de 1835, restà com una ruïna inútil al bell mig del carrer que du el seu nom” (Bassegoda, 1991) ja que “després del desastre, ja no es va reconstruir i, poc temps després, les lleis desamortitzadores d’en Mendizabal s’apropiaran del solar obrint un carrer”. (Rovira i Costa, J., 1984)
“La part barroca del convent es va mantenir en bon estat i allà es van instal·lar al 1841 càtedres, aules i oficines de la Universitat de Barcelona, retornant des de Cervera (a on Felip V la va traslladar). El convent es va anar buidant i va passar a mans particulars (desamortització d’en Mendizàbal) enderrocant-se en els anys 1874 i 1875. En aquest procés els propietaris vengueren fragments arquitectònics a diferents col·leccionistes. La família Moragas va vendre a Juli Parellada la porta de l’església (situada, segons Xavi Coll, al que avui és número 40 del carrer del Carme). El portal va ser desmuntat pedra per pedra i traslladat a un descampat a la zona de La Catalana del terme de Sant Adrià de Besòs” (Bassegoda, 1991), “uns terrenys de la seva propietat, al costat mateix d’una masia coneguda com Cal Tondo (…) indret on l’arquitecte Ildefons Cerdà tenia el projecte d'establir-hi el futur parc de Barcelona” (Rovira i Costa,J.,1984).
|
El 1968 es construí l’autopista A-19 (actual C31) i la porta quedà entre els dos ramals i a prop de la carretera de La Catalana, que passa per dessota de l’Autopista abans de creuar el riu, restant allà com una curiositat que cridava l’atenció dels que hi circulaven” (Bassegoda,1991). Al 1990, en dur-se a terme les obres dels vials de l’entorn de la Vila Olímpica es va veure que calia desplaçar la porta del Carme.
En Joan Bassegoda va realitzar l’aixecament de plans i el projecte de restauració i ubicació a l’espai actual, on es va instal·lar a principis del 1993. El 24 de juliol de 1997, el Ple de l’Ajuntament va reconèixer l’arc gòtic com una senya identificativa de Sant Adrià de Besòs i el gener de 2003 va ser declarat Be Cultural d'Interès Local.
Text: Ajuntament
Bibliografia:
-Bassegoda i Nonell, Joan. (1991) Projecte de desmuntatge; emmagatzament i restauració de la porta de l’església de l’antic convent del Carme Calçat.
-Llanés Gutièrrez, Fernando (1950), Viaje a San Adrián de Besòs.
-Rovira i Costa,Joan. (1984) Aprenem Català: “ Un joiell gòtic a l’autopista” J. Rovira i Costa, Viure Sant Adrià, novemebre de 1984. (Arxiu Municpal Isabel Rojas Castroverde).
-Casinos, Xavi. (2020) “El arco gótico de Sant Adrià” Barcelona secreta. La Vanguardia. 3 de maig de 2020. -https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20200503/48877104780/arco-gotico-sant-adria-barcelona-secreta.htm
-https://www.rutasconhistoria.es/loc/portal-de-convento-del-carmen
|
