Font de Francesc Macià a Sant Adrià de Besòs
El barri obrer de Sant Joan Baptista L'any 1915, tres anys després que la central tèrmica Energia Elèctrica de Catalunya iniciés la seva activitat, s'acabava d'instal·lar a la zona la fàbrica tèxtil Baurier: s'estava duent a la pràctica el projecte d'eixample, previst un any abans, per l'arquitecte municipal, Joan Maymó. El barri obrer de Sant Joan Baptista va configurar-se a partir de l'any 1922, en establir-se noves empreses com la CELO (vidre pla) i Viñas Goig (coneguda com la borra, tèxtil), i fer-se evident la manca d'habitatges per als treballadors. La família Font i Vinyals, en urbanitzar les terres del seu pavelló de caça, van donar el primer nom al barri, que aplegava tot de cases, sovint d'una sola planta, que eren, en la seva majoria, alçades pels mateixos treballadors que hi havien de viure. | ||||
| ||||
La placeta Macià, centre neuràlgic del barri de Sant Joan El centre neuràlgic del barri era la placeta Macià, que acollia els pocs llocs de serveis i d'esbarjo presents al barri: el bar Toscas amb la parada de taxis, el cinema Goya, el frontó i un petit mercat. També hi parava l'únic mitjà de transport públic que connectava el barri amb el centre de Sant Adrià, un Òmnibus conegut com la Carraca. La placeta Macià representava el nexe d'unió entre dos barris: el del nord, Sant Adrià, i el del sud, Sant Joan. D'aquí que el seu primer nom, plaça de les Acàcies (atesa la presència d'algunes a l'indret), va canviar per dir-se plaça de la Unió. Amb l'establiment de la Segona República va tornar a canviar el nom, en aquest cas com a placeta Macià, que ha estat el nom pel qual des d'aleshores se l'ha conegut de forma popular, tot i que el règim franquista la va rebatejar amb el nom de General Martínez Anido. Amb la tornada de la democràcia, la placeta va recuperar el nom de Macià, acompanyada d'un bust del president. | ||||
| ||||
Text: Ajuntament |
