El MhiC és un espai museístic de referència en l'estudi i representació del fet migratori. Com som les ciutadanes i ciutadans d'aquest país? Alguns hem vingut de lluny, d'altres els hem rebut. I tots, dia a dia, construïm les nostres vides. Els viatgers i les estratègies migratòries ens han de servir per entendre el nostre present i futur de ciutadans.
El MhiC disposa de tres espais expositius permanents: el vagó de tren del Sevillano, l'Andana (espai adaptat), i l'espai Migrar (que presenta quatre àmbits: Migrar, Frontera, Arribada i Assentament). La masia de Can Serra, que conté el centre de documentació i les oficines del Museu, disposa de dos espais per rebre i mostrar exposicions temporals.
Per més informació, podeu consultar la web del Museu: https://www.mhic.cat
1.- “El Sevillano. Barcelona-Término”. El tren dels somnis
L'Estació de França va ser el pòrtic d'accés a Barcelona per a molts dels homes i de les dones que van arribar a Catalunya al segle XX. Trens vestits de verd esperança els van conduir fins a la catedral ferroviària de la "ciutat dels prodigis". A les seves andanes van desembocar prop de dos milions de persones: les més valentes, les més emprenedores o les més necessitades. Els trens que creuaven la península a la recerca d'una Mediterrània industrial i protectora van ser els primers espectadors dels anhels i de les pors de les onades d'ànimes migratòries dels anys 40, 50 i 60.
En un país on més de la meitat de la població es dedicava a les tasques agrícoles, les successives sequeres i el secular retard de l'agricultura van deixar sense aliment a milers de famílies i una desproporcionada desigualtat entre el món rural i l'urbà. Una situació que va empènyer molts andalusos, extremenys, manxecs, aragonesos o gallecs a deixar el territori de la seva infantesa i a pujar als trens a la recerca d'una terra de vapors que germinava en una llengua diferent. Aquell impuls de supervivència va industrialitzar i urbanitzar definitivament l'Estat.
En un tren de departaments com aquest, els pobladors compartien durant hores els primers trams d'un camí de ferro i asfalt. Mirades expectants buscaven el mar i s'aferraven a uns maleters fets de somnis, angoixes i la il·lusió de sortir del llarg túnel de la postguerra. Als passadissos s'amuntegaven els més joves, que es passaven la bóta de vi, les adreces de les pensions i els contactes dels que havien arribat abans.
A Barcelona es vessava dia rere dia la humanitat d"El Sevillano", el mateix tren que es transmutava en "el Catalán" quan prenia rumb al sud. Els maleters, factors, maquinistes, revisors o taquillers, els ferroviaris de l'Estació de França, coneixien bé els accents, les olors i els ulls recelosos d'una gent que sabien molt poc d'aquella nova terra que els havien dit que caminava àvida de progrés i necessitada de mà d'obra.
Aquells viatgers van pensar primer que Catalunya era una opció temporal, però aviat es van acomodar als costums i al tarannà d'aquell territori escollit i s'hi van quedar per sempre. Ells també van deixar la seva empremta i d'aquesta manera es va formar el mestissatge que transita pels carrers del segle XXI. Un mestissatge obert i en constant transformació per l'arribada de nova gent.
Els trens van continuar sent protagonistes en els èxodes estacionals, quan una o dues vegades a l'any -per vacances o Nadal- es preparaven les maletes per tornar al poble. A partir dels 70, els comiats, les llàgrimes i les retrobades es van desplaçar a l'Estació de Barcelona-Sants.
El MhiC custodia la memòria ferroviària dels centenars de milers de pelegrins que han contribuït a la mixtura del segle XX i que han deixat la seva essència als carrers, a les fàbriques, als edificis, als valors, al caràcter o als cotxes ferroviaris, com el que s'exposa al Museu de Sant Adrià de Besòs.
Per a tot el món ferroviari és un honor assistir a l'homenatge que li dedica al tren pel seu protagonisme en el fenomen de la immigració a Catalunya. La cessió per part del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú d'aquest vehicle cristal·litza la cooperació dels equipaments culturals del país en la creació d'espais de reflexió, diàleg, coneixement i trobada d'una societat mestissa que continua bategant a ritme de tren.
Text: Pilar García Fuertes. Directora del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú
2.- Espai Migrar. Processos migratoris de l’ésser humà
Al segle XXI posem la mirada a les migracions des d’una perspectiva molt actual, des del nostre present més immediat i futur.
|
