Nucli històric de Roquetes
| ||||||
| ||||||
L’origen de la ciutat el trobem en una alqueria islàmica (Masada) donada per Ramon Berenguer IV a Tortosa desprès de la conquesta d’aquesta ciutat (1149), que es convertí posteriorment en el Mas d’en Ortiz (1603). Al 1781 ja té el tractament de Raval mantenint aquesta condició fins al 1850. | ||||||
| ||||||
El 14 d’abril de 1850, per Reial Decret de sa majestat la Reina Isabel II, Roquetes es converteix en un municipi independent segregant-se de Tortosa. L’any 1880 Alfons XII concedeix a Roquetes el títol de ciutat. | ||||||
| ||||||
Recomanem una passejada tranquil·la pels seus carrers i absorbir la seva història, mirar enlaire i localitzar dovelles, petits balcons engalanats amb flors i detalls que el ritme trepidant del dia a dia no es permet gaudir. | ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
Un dels seus edificis mé emblemàtics és l'antic Mercat Municipal. Està considerat com l'edifici públic més important del segle XIX després de l'Ajuntament. Els terrenys on es troba van ser cedits per part del seu propietari Alonso Ballester i l'edifici de sis-cents cinquanta- cinc metres quadrats de planta es va construir l'any 1892 essent alcalde Joan Alegret i Barberà.
| ||||||
Ramon Tafalla al llibre De Roquetes Vinc ens recorda com "En aquell temps al Mercat s'hi venien tota classe de verdures, carn, peix, i també articles de la casa i d'ús i port de les persones. Tot el que es venia estava subjecte a una taxa que els venedors pagaven a l'arrendatari. L'any 1987 l'ajuntament va arrendar els productes de la plaça a Felip Ferrando Chavarria, per la summa de 2030 pessetes anyals, amb l'obligació, a més, de netejar tots els dies l'interior i l'exterior del mercat. L'arrendament li donava dret a cobrar dels venedors, per cada quadro de "plassera", vuit cèntims diaris, per cada taula d'expedició de carn, quinze, per cada carro de brossa i palla un ral, per cada carro de roba i per cada venedor de sabates, quincalla porcellana i demés articles, dos rals i, per cada cistell de peix fresc, un ral."
| ||||||
| ||||||
I Roquetes també és vida, convivència, música i cultura. I per això ens hem d'apropar a una de les entitats més representatives de Catalunya. Estem parlant de La Lira. La Societat Obrera, Instructiva i de Socors Mutus, Lira Roquetense es va fundar el 24 de juny de 1907. La seva finalitat principal era l’ajut social entre els socis. Des del primer moment va ser una societat apolítica i aconfessional. Les primeres activitats que es van dur a terme a La Lira no eren de caràcter artístic, sinó esportiu. Es té constància de formació d’equips de ciclisme i de futbol durant els primers anys d’existència.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
Amb el temps es van incorporar activitats culturals, entre elles la banda de música, dirigida per José Maria Arasa. Cap al 1921 ja tenia molt prestigi, i el 1923 va quedar en lloc destacat al Certamen de Bandes de Música de Tarragona. També es va formar un grup de teatre, el Grup Escènic de La Lira. Del 1936 al 1967 La Lira va ser clausurada per ordre governativa, i es van haver de suspendre les seves activitats. Però al 1967 es va reobrir i es va constituir la nova entitat amb el nom de Societat Cultural i Recreativa Lira Roquetense, amb la voluntat de servir de cultura la ciutat de Roquetes. A partir d’aquesta data l’entitat va tornar a ser un important punt de reunió, i les seves activitats es van centrar en sessions de cinema, representacions teatrals, i grup de danses folklòriques. El 1968 La Lira va participar en el moviment retrobador de la cultura catalana, i va ser a les seves oficines on es va gestar la fundació d’Òmnium Cultural a l’Ebre, convertint-se en el Congrés de Cultura Catalana. També va ser el primer lloc de l’Ebre on es van impartir classes de gramàtica catalana. El 1979 es va formar una nova Banda de Música, i un any després es va complementar amb la inauguració de l’Escola de Música. Aquestes seccions es mantenen actualment i agrupen un centenar de músics i alumnes.
Text: http://lalira.org
|
