PODEU VISITAR-LOS VIRTUALMENT EN 360º | |
| |
Un forn de calç és una construcció tradicional generalment de forma circular on s’hi coïen pedres calcàries per obtenir calç. El procés per a la seva l’obtenció consistia en mantenir d’entre una setmana o dotze dies la pedra a partir d’uns 800ºC, tot usant la llenya dels boscos com a combustible. Els boscos es netejaven i s’esporgaven els arbres. Amb la llenya obtinguda es feien feixos coneguts amb el nom de “fogots”. La pedra calcària, un cop arrencada de la muntanya, s’introduïa al forn de forma circular i per capes, en funció de les seves dimensions, les més grosses a la base i les més menudes a la part superior. A la part inferior hi havia una boca per la qual s’alimentava el foc fins que la pedra restava cuita. Aleshores ja es podia desenfornar. La pedra calcària sotmesa a cocció permet que es transformi el carbonat càlcic en òxid càlcic (calç viva). En combinar-la amb aigua, s’hidrata i desprèn calor. La calç hidratada (calç apagada o calç aèria), exposada a l’aire, es carbonata, o sigui, es combina amb el diòxid de carboni de l’aire per tornar a formar carbonat càlcic. | |
La calç és de color blanc, de poca duresa, lleugera i si es posa en contacte amb la pell és perjudicial. És un aglomerant molt utilitzat com a base de mescles, per a emblanquinar i com a aglutinant de pigments i pintures. |
Així la calç, segons el tractament a què se sotmet pot ser: Viva: calç no hidratada. Apagada o amarada: calç hidratada amb aigua fins a perdre la causticitat. Bullida: és la calç amarada, en forma de pasta, obtinguda barrejant calç viva i aigua i fent-la bullir. |
Cal veure els forns des de l’exterior. Advertim de la perillositat que pot tenir accedir al recinte. |