El claustre és gairebé quadrat i conté sis jocs d’arcades dobles a cada costat. Tant sols la qualitat, iconografia i estil dels capitells d’aquest claustre mereix l’atenta visita al recinte.
Es va construir a finals del segle XII o principis del segle XIII. Té quatre galeries, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres, separats per massissos pilars centrals i angulars, que aguanten les voltes de mig punt dels passadissos. Les arcades són sostingudes per vuit parells de columnes a cada ala, sobre un petit podi o muret; les columnes són de fust llis i curt, i acaben en 64 capitells d'estilització bàsicament vegetal o geomètrica, però també figuratius, amb iconografia mitològica, cristiana, amb escenes humanes i d'animals, cavallers, àguiles, felins, ocells i elements heràldics. D'aquests capitells destaca un d'origen preromànic que fou reaprofitat amb tota seguretat en el qual alguns autors consideren que hi ha la primera representació iconogràfica de Catalunya. També cal significar els capitells amb representació de l'Anunciació a Maria, la Majestat divina beneint, Maria amb l'Infant, la representació identificada com la Nativitat amb un Josep amb el bastó i Maria amb el nen amb una palmera al mig amb uns dàtils enormes; en aquest darrer al ramat de l'àbac apareix el nom de l'autor, o la persona que ordenà la construcció de l'obra de nom Bernat -Conditor Op(er)is Vocabat(ur) B(er)n(a(d).
|
|
En un dels murs laterals es conserva la pica beneitera de l'abat Pere Frigola (1554-1576); la seva activitat va comportar el renaixement espiritual, cultural i econòmic del monestir. També destaquen nombrosos ossaris i sepulcres de membres de diverses famílies benefactores del monestir com els Talamanca, els Calders, els Rocafort, els Boixadors, els Sanespleda o els Montcada.
|
