A partir del segle XIV s'alterà la distribució del conjunt: a migdia es construeix un llarg cos d'edifici amb estructura d'arcs de diafragma que allotjava el celler, sobre el qual s'edificaren dos pisos més destinats a cel·les dels monjos, i a partir del segle XIX Ramon Casas va convertir en residència particular. A la part posterior del monestir (sud), destaca l'existència d'un espai ajardinat de gran bellesa.
Actualment diversos espais s'han musealitzat per interpretar els espais de les cel·les dels monjos i la seva importància en la història del monestir.
|
