|
Aquest centre d'interpretació obert (no assistit) està situat a l'entorn d'una antiga explotació agrícola que trobem al peu de l’espai d’interès natural de la serra del Tormo. S'explica als visitants aspectes relacionats amb aquell espai natural, i altres relacionats amb la vida rural (explotació agrícola, aprofitament de l’aigua, construccions de pedra seca, etc.).
|
Aquestes pedres ens parlen del treball que uns homes i dones varen dedicar a unes terres que en un primer moment eren de secà i que amb esforç i tenacitat varen aconseguir convertir en terres de regadiu aprofitant l’aigua que mitjançant la construcció de les dues mines brollà de la falda del Tormo.
|
|
El mas
Els masos eren utilitzats pels pagesos quan anaven al tros, com a habitatge per passar- hi unes quantes nits durant els períodes en què calia cultivar la terra o recollir el fruit. Disposaven generalment de baixos i d’una planta a la part superior. Es feien amb pedra seca o amb una barreja de pedra i fang i a vegades es recobrien amb guix. La coberta era de bigues de fusta, canyís i teula àrab.
|
|
Els marges de pedra seca i els pujadors
A tota la finca ja hi havia molts marges de pedra seca però se n’han refet uns quants més. Els marges es feien de la pedra que es treia d’arrabassar. La seva funció era i és separar els bancals i reforçar-ne els límits. També contenien la terra en cas de pluges fortes i per aprofitar millor els vessants de les muntanyes per poder-les conrear. De vegades, per tal de no haver d’anar fins al cap del marge per passar al bancal següent, es construïen unes escales fent sortir unes pedres del marge disposades degudament.
|
|
|
L’aixopluc
En alguns marges hi havia una espècie de petites concavitats, aixoplucs, que es troben encabits al marge i construïts amb la mateixa tècnica que els anjubs. Servien per guardar-hi les eines, el pitxell… o resguardar-se d’un aiguat si no hi havia mas a la finca.
|
|
Les mines vella i nova
En aquesta zona obagosa, hi ha dues mines d’aigua. Aquestes construccions representen obres de força envergadura i consisteixen en galeries soterrades, fetes de pedra, que van a buscar de pla les vetes d’aigua per conduir-la fins a l’exterior per poder ser utilitzada per al consum i per al reg. La mina vella que es troba a la part més elevada d’aquest espai. Hi ha un primer túnel de 54 metres de llarg i d’1,30 m d’alçària amb la cúpula de pedra seca durant tot el tram. Al final hi ha una sala d’un metre quadrat i d’uns quatre metres d’alçària.
|
Per tal de trobar més aigua es va fer una segona mina a la dècada de 1920 quan de nou els torredans decidiren construir una altra galeria una mica més avall de la que havien fet prèviament. Aquesta mina va ser construïda a jornals per tots els pagesos del poble. Es troba a 253 metres sobre el nivell de mar. Té una porta amb bastiment de pedra picada i la porta és de xapa de ferro amb una inscripció de l’any 1922. Mesura 1,20 m d’alçària, mig metre d’amplària a la part inferior i trenta centímetres a la part superior. L’alçària interior va variant. L’any 1922, després d’haver canalitzat l’aigua de la mina nova, varen ser inaugurades les fonts del poble. L’aigua que hi trobaren va permetre regar durant molts anys la vall que s’estén des d’aquest indret fins al poble.
|
|
L'anjub
És de nova construcció. Pretén ser una mostra d’aquesta tipologia de construccions que abunden sobretot en els terrenys de secà del terme. Els anjubs es construïen a la part baixa d’una llisera o en terrenys argilosos, tot excavant i fins i tot dinamitant, per fer un receptacle o forat (arrodonit). Aquest dipòsit per a l’aigua quedava sota terra i damunt es feia una construcció pujant fileres de pedres que disminuïen en cada passada per fer la falsa volta, tot tenint en compte l’obertura de l’entrada. S’aconseguia, d’aquesta manera, el tancament de la coberta amb una pedra, que s’anomenava pedra clau. Damunt, se solia acabar amb recobriment de pedres petites o pedruscall. S’hi feien unes escales que tenien una doble utilitat: poder baixar a buscar aigua en cas d’haver-n’hi poca i poder-lo netejar. Tenia un petit orifici per tal de facilitar l’entrada de l’aigua que lliscava per la llisera. En aquests entradors d’aigua, els pagesos hi posaven un menat d’argelagues a fi que actuessin de filtre.
|
|
|
|
|
|
Text extret de “La Torre de l’Espanyol, cruïlla històrica entre l’Ebre i el Priorat” coordinat per Carlos Brull Casadó.
|
