En aquest indret la família Amigant, una de les més notables de la ciutat, hi tenia un petit hospital.
A Manresa, Ignasi va emmalaltir diverses vegades. Les penitències i dejunis, amb càstigs corporals, li deixaren seqüeles permanents. Se li van desenvolupar pedres a la vesícula biliar, que li provocarien per sempre intensos dolors.
En dues ocasions es recuperà en aquest petit hospital on, des del segle XIV, la família Amigant acollia persones sense recursos.
Durant la segona convalescència, Ignasi hi ingressà amb la salut greument malmesa. Segons Àngela Seguí -esposa d'Andreu Amigant-, entre els efectes personals "tenia diferents estris de mortificació i penitència, un cilici que cenyia tot el cos, unes cadenes que feien por, unes puntes de claus clavats en forma de creu i una túnica que era tota entreteixida de punxes de ferro [...]". L'hospital era format per dues habitacions. Segons la tradició, s'hi van conservar tres creus que Ignasi pintà a les parets, avui desaparegudes. Convertida en lloc de pelegrinatge, el 1703 la cambra va esdevenir capella. Incendiada durant la Guerra de Successió, fou restaurada el 1778.
A la façana exterior llueix l'escut nobiliari de la família Amigant.
A l'interior és conserva una pintura que representa la malaltia del sant.
|
