Centre d'Interpretació del carrer del Balç de Manresa ***

Emplaçat en les dependències d'un antic casal noble, el centre d'interpretació del Carrer del Balç ofereix als nostres visitants un muntatge amb recursos multimèdia que posa en valor un conjunt patrimonial únic, permetent-los conèixer com era la Manresa del segle XIV. Accedint-hi, podran descobrir una història èpica, narrada i centrada en la figura del rei Pere III el Cerimoniós, el gran monarca forjador de les principals institucions catalanes.

El carrer de Sobrerroca era el carrer principal de Manresa i és on hi havia emplaçats el casals de les famílies més notables, mentre que el carrer del Balç, situat sota la balcera, tenia un caire més popular i menestral. Nobles i burgesos vivien en amplis casals, qu adoptaven la clàssica distribució a l'entorn d'un pati central amb escalinata. A l'inici del carrer del Balç queden vestigis d'un dels pocs casals -on es troba la seu del centre d'interpretació- d'aquest tipus que s'han conservat a Manresa, per bé que força transformat posteriorment

El carrer del Balç és un magnífic exemple de l'urbanisme medieval català. El carrer formava part del nucli de la ciutat medieval, situat a l'entorn de l’actual plaça Major. De traçat estret i sinuós, el carrer s'adapta al perfil d'un balç o balcera, amb diferents nivells esglaonats. Una de les característiques més especials d’aquest espai és la seva cobertura, creada pels porxos que es van edificar entre casa i casa, a finals de l'època medieval per tal d'aprofitar l'escàs espai que hi havia a l'interior de la ciutat emmurallada.

De forma molt didàctica el centre d'interpretació ens mostra com era la vida quotidiana en un carrer al període medieval:

La casa d'un artesà:
Inicialment, els artesans d'un mateix ofici es concentraven en un carrer, que adoptava el seu nom, però amb el temps van tendir a barrejar-se. A la planta baixa de les cases hi havia els tallers o obradors. La feina es feia de cara al carrer o al mateix carrer. A la casa hi vivia una sola família, que podia acollir aprenents i esclaus.

Cellers als baixos de les cases:
A la planta baixa de moltes cases solia ver-hi les quadres o cavallerisses. Tam era habitual que hi hagués el celler, ja moltes famílies elaboraven el seu propi vi. Ja en aquesta època el pla de Bages era una terra de vinyes.

Forns de pa i altres botigues:
En època medieval, les botigues que subministraven els productes de primera necessitat eren monopoli senyorial o dels municipis, i aquests n'arrendaven el funcionament a particulars. Al segle XIV a Manresa hi havia quatre forns de pa, i tots eren propietat del monestir de Santes Creus. Els habitants de la ciutat hi havien d'anar a coure obligatòriament.

L'aigua per al consum domèstic:
S'obtenia normalment de pous i cisternes. Amb l'arribada de la Sèquia s'instal·laren cinc abeuradors públics. Els recs de la Sèquia es ramificaven per molts dels carrers. L'aigua servia per regar els horts particulars i, amb el temps, també s'emmagatzemava en cisternes.

Cuireters i Adoberies:
Ja des del segle XIII el sector dels cuireters era el més important a Manresa. Les ado- beries necessitaven abundants quantitats d'aigua, i a Manresa es trobaven instal·lades al costat del torrent de Sant Ignasi. Però també n'hi havia dins les muralles, probablement al sector del carrer del Balç. El portal de Santa Llúcia era conegut també amb el nom de portal de les Cuireteries, ja que donava pas a les cuireteries sobiranes o superiors. Més avall hi havia les cuireteries inferiors.

Blanquers i Assaonadors:
Els blanquers eren els artesans que feien la primera part de l'adob: deixaven les pells netes (en blanc) i les lliuraven als assaonadors, que hi feien un tractament amb greix o seu (assaonar) per suavitzar-les. Les adoberies tenien a la planta baixa la part coneguda com de ribera, on hi havia grans dipòsits que s'anomenaven clots. Les pells s'hi posaven en remull per estovar-les. A les parts altes hi havia els estenedors, oberts i ventilats, on es realitzava l'operació de l'assecat. Tanmateix, en època medieval era habitual trobar pells penjades arreu.

Paraires i teixidors, els artesans del tèxtil:
Inicialment, a Manresa predominaven els oficis relacionats amb la pell. Per tal de diversificar els oficis, al segle XIV el Consell de la ciutat va oferir exempcions d'impostos als artesans que vinguessin de fora. Fou així com s'enfortí el sector del tèxtil, amb paraires i teixidors. Els paraires rentaven la llana, l'emborraven, la pentinaven, la cardaven..., la deixaven preparada per als teixidors, que s'encarregaven d'elaborar els tei-xits, fonamentalment de llana, anomenats draps.

Altres oficis de la Manresa del segle XIV:
També hi havia sastres, ferrers, fusters, metges, apotecacaris, hostalers, mercaders, traginers , tintorers, argenters, notaris, escrivans; a més, és clar, de pagesos.Cada gremi regulava les tasques de ci. N'hi havia de cuireters, de sabaters, paraires, de traginers, de pagesos, de doctors, de clergues...

Tavernes i jocs al carrer:
En les ciutats medievals hi havia una intensa vida al carrer. Les baralles i els aldarulls eren freqüents, però també els jocs, com el de les bitlles o el joc de la pilota. En canvi, els jocs que comportaven apostes, com els daus, eren prohibits. Les tavernes i tafureries o cases de joc tenien molt mala fama, i sovint s'hi prohibia l'entrada a homes que no fossin solters o forasters.

Text: Ajuntament de Manresa

Com arribar a Centre d'Interpretació del carrer del Balç de Manresa *** ?

Població: Manresa