El Castellot a Castellví de la Marca ***
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
Damunt d’una cinglera s’alcen altives les restes del Castell Vell o Castellvell de la Marca, conegut com el Castellot. i des del qual s'albira una extensa panoràmica de la plana baixa del Penedès. La seva situació estratègica permetia controlar la frontera castellera envers els musulmans establerts a les terres tarragonines i feia d'enllaç amb la marca castellera del Gaià a través dels castells de Marmellar i de Montmell; i per l'altra banda, connectava amb els de Mediona, Font-rubí, Pontons, Torrelles i Sant Martí de Sarroca per la serralada més interior, i amb els de Gelida, Subirats i Olèrdola en la més propera a la costa. | ||||||
| ||||||
El llinatge feudal dels Castellvell fou un dels més importants de la marca del Penedès. El castell de Castellvell o Castellot apareix documentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell el vengué a Sunifred. Tanmateix el 1023 tornava a ser propietat dels comtes de Barcelona, doncs Berenguer Ramon I i la seva dona Sança el vengueren a Guillem I de Castellvell, senyor també de Castellvell de Rosanes del castell de la Guàrdia de Montserrat. A la documentació quan es fa referència al “castro vetulo” normalment es refereix al castell que Guillem I tenia a Castellví de la Marca. Durant el segle XIII la família Castellvell fixà la seva residència al castell de Castellví de la Marca. El 1228 la baronia passà a dependre de la casa dels Montcada pel casament de Guillema de Castellvell amb Guillem Ramon I de Montcada i després de tres generacions, per manca de descendència, la baronia passaria als vescomtes de Fesensasguet i després al comtes de Foix. El castell i la baronia foren confiscats als comtes de Foix per la corona catalana i el 1399 Martí l'Humà donà ordres al veguer de Barcelona i del Vallès que posés a subhasta el castell i la seva jurisdicció. Les darreres notícies documentals del castell daten del 1481 quan el rei Ferran el Catòlic ordenà al veguer de Vilafranca que restituís a la princesa de Viana, tutora del rei de Navarra, la baronia de Castellví de la Marca. Després la baronia passà als Zúñiga (1549) i als Fajardo (1618). El 1856 passà als Cavero, comtes de Sobradiel, essent el darrer senyor jurisdiccional Francisco de Borja Alvarez de Toledo y Osorio. El castell, però, ja feia temps que restava abandonat Actualment ens queda força malmesa la torre rodona de l'homenatge, d'un diàmetre intern de 2,20 m i una alçada de 10 m. Presenta un aparell constructiu molt irregular a la part baixa i carreus petits treballats a la part alta. També s'hi veuen restes d'un “opus spicatum”. La torre tenia tres pisos. L'inferior era destinat a magatzem, el del mig era l'habitacle del castlà i el pis superior era per als soldats. Posteriorment, s'edificà la resta del castell del qual només en queden una possible cisterna al sud, restes d’un mur i restes d'una torre d'angle de tres quarts de cercle amb diverses espitlleres. | ||||||
| ||||||
| ||||||
La datació és difícil. La torre mestra podria ser d'una època molt reculada, l'any 1000, amb alguns canvis posteriors. Al costat de la torre del castell trobem les restes de la capella de Sant Miquel del castell de Castellvell, documentada al segle XI, encara que el seu origen podria molt ben ser paral·lel al del castell. Es tracta d’una construcció romànica molt singular. És un edifici de planta rectangular amb dues naus vinculades amb dos arcs formers. Es conserva una de les naus i fragments dels murs exteriors. La capella restà abandonada juntament amb el castell al segle XIII. | ||||||
| ||||||
Curiositats
La vista panoràmica que es divisa sobre la plana baixa del Penedès és absolutament excepcional. |
Població: Castellví de la Marca
