Església situada a l’antic nucli de Castellví de la Marca, avui inclòs al veïnat de les Cases Noves de la Riera. És l’exemple d’esglésies que van substituir a les capelles dels castells en establir-se un poblament més estable i segur a la plana. En el decurs de la història s’hi van practicar nombroses remodelacions. Va restar sense culte a inicis del segle XX i va patir destrucció en el decurs de la guerra civil. L'església vella de Sant Sadurní és un temple d’una sola nau coberta amb volta de canó i culminada a llevant per un absis semicircular decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes. Al nord s’afegí una nova nau coberta amb volta apuntada; posteriorment i també al nord d’aquesta nova nau s’afegiren tres capelles. La porta d’accés disposa d’un atri amb un arc apuntat. El campanar és construcció també moderna. | ||
El 12 de juliol de 1066 a l'església de Sant Sadurní, nou temple que s'havia construít al pla degut a la difícil accessibilitat de la capella de Sant Miquel al castell, es va celebrar un judici per resoldre un cas d’instigació a l’adulteri. Davant del senyor Bonfill Guillem i la seva esposa Sicarda, un home de nom Llobet Llobató va reconèixer ser l'instigador de l'adulteri de la seva filla de nom Maria, casada amb Bonfill Fedanci. El pare, per odi o interès, va induir a l'adulteri de la seva filla amb un home de nom Guilabert, fet que va tenir lloc a casa seva i sota el seu consentiment. El judici curiosament va tenir lloc al pinacle de l'església -lloc més alt de l'edifici, diferent del campanar-. Segons l'aplicació de llei visigòtica el citat Llobet, instigador, va restar sota la potestat del senyor Bonfill i la seva muller perquè finalment dictaminessin el que consideressin oportú -sentència final que malauradament no es coneix-. |