Casa Devant de Manresa
|
Casa Davant: l’elegància discreta que ha marcat un segle de vida urbana a Manresa A la confluència del passeig Pere III amb un dels carrers més transitats del centre de Manresa, s’aixeca la Casa Davant, un edifici que ha vist passar més d’un segle d’històries, canvis i transformacions urbanes. És una d’aquelles construccions que, sense cridar l’atenció de manera estrident, formen part de la memòria visual i sentimental de la ciutat. I no és casualitat: darrere seu hi ha la mà d’Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte local que entre finals del segle XIX i principis del XX va deixar una empremta profunda en el paisatge manresà. Un edifici fet per ser vist La Casa Davant va ser projectada el 1906 i acabada l’any següent com a habitatge plurifamiliar de caire senyorial. L’immoble respon a la tipologia clàssica de l’època: planta baixa comercial, dues plantes principals i unes golfes que culminen la façana. Però el que la fa singular és la manera com Oms i Ponsa va saber combinar funcionalitat, representativitat i detall ornamental. En un moment en què Manresa vivia una modernització accelerada —amb la indústria tèxtil en expansió i el Passeig convertint-se en un dels grans eixos burgesos de la ciutat—, la Casa Davant aportava un toc d’elegància urbana amb una presència sòlida i ben equilibrada. L’eclecticisme d’un temps de canvi L’edifici s’inscriu plenament en l’estètica de transició entre el modernisme i un estil més clàssic i contingut. La façana alterna línies rectes amb tribunes ornamentades, balcons de ferro forjat i motllures que afegeixen ritme visual. Aquest joc d’elements dona com a resultat una arquitectura que sap ser refinada sense perdre sobrietat. La reforma de 1936, a càrrec de l’arquitecte Josep Firmat i Serramalera, va ampliar i adaptar alguns espais, però el caràcter original es va preservar, confirmant la voluntat de mantenir la coherència estètica d’un edifici ja plenament integrat al paisatge urbà. |
Curiositats
|
La forja de la porta principal: artesania que parla Entre els elements que més captiven els observadors atents hi ha la porta principal, una peça de ferro forjat que resumeix l’esperit de l’edifici. De traç modernista, però sense extravagàncies, la forja combina línies sinuoses i formes vegetals estilitzades, amb un treball detallista que posa en valor la tradició dels ferrers de principis del segle XX. Aquest tipus de portes, habitual en edificis burgesos de l’època, actuaven com a carta de presentació de l’immoble: mostraven bon gust, solidesa i certa ambició estètica. En el cas de Casa Davant, la porta continua sent un dels seus símbols més reconeixibles, una peça que ha resistit el pas del temps i que encara avui revela la cura artesanal amb què va ser concebuda. |
Població: Manresa
