Casa Padró-Riera de Manresa
La Casa Padró-Riera, situada en un dels punts més transitats del centre de Manresa, és una de les obres més representatives de l’arquitecte Bernat Pejoan —o Pijoan— i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 1864 – Barcelona, 1926). L’edifici va ser construït entre 1914 i 1918, en plena etapa de maduresa professional del arquitecte, que va desenvolupar una obra marcada per l’eclecticisme i per una reinterpretació personal del modernisme tardà. L’immoble que avui es pot veure és el resultat del procés de rehabilitació iniciat el 2016, una intervenció que ha permès recuperar la lectura arquitectònica original de la façana, posant en valor els elements ornamentals de pedra i ferro forjat i retornant al conjunt la cohesió compositiva que havia anat perdent amb el pas de les dècades. Façana i composició arquitectònica La façana presenta un ritme regular d’obertures a la planta baixa, separades per columnes i pilastres de pedra coronades amb capitells florals, un detall decoratiu propi dels llenguatges arquitectònics de principis del segle XX. Aquest nivell ha estat destinat, des de l’origen, a ús comercial, tal com demostren diverses imatges d’època on apareix documentada la botiga de pintures i vernissos de M. Padró, un establiment vinculat a la memòria popular de l’edifici. Als pisos superiors, les obertures s’organitzen amb balconades contínues que s’enrotllen a les cantonades i formen dues tribunes rodones, un recurs que aporta monumentalitat i suavitat al volum. El xamfrà, on s’ubica el portal principal, actua com a eix de simetria vertical del conjunt i es reforça visualment amb un cos de coronament que dona lloc a una tercera planta. Aquest nivell incorpora finestres estretes i verticals, un element que revela una certa influència centreeuropea, molt present en l’arquitectura noucentista i en determinades obres tardo modernistes. El coronament es resol amb tres capcers: el central, d’estètica ondulada, i els laterals, escalonats, que rematen el volum amb una silueta característica i fàcilment identificable dins el paisatge urbà. La decoració en pedra i el ferro forjat de tribunes i balcons completen el repertori ornamental, fidel a les tendències decoratives de l’època. Valor arquitectònic i patrimonial
La Casa Padró-Riera és avui un testimoni significatiu del desenvolupament urbà de Manresa al primer terç del segle XX, un moment en què la ciutat consolidava noves zones comercials i adoptava llenguatges arquitectònics que combinaven tradició i modernitat. La rehabilitació recent n’ha restituït la qualitat formal i ha permès redescobrir una obra que reforça el llegat d’un arquitecte, Bernat Pejoan i Sanmartí, encara poc reivindicat però d’interès creixent dins la història arquitectònica del Bages i del país. |
