Casa Sitjes de Manresa
|
Entre el trànsit i la rutina dels vianants del Passeig, s’alça la Casa Sitjes, un edifici que sembla parlar de passat, de família i d’arquitectura amb la mateixa veu. No crida, però tampoc passa desapercebuda: la seva façana simètrica, la tribuna central amb arcs i columnes i els balcons de ferro colat conviden a aturar-se, a mirar-la i a imaginar la vida que hi ha transcorregut. L’any 1922, l’arquitecte Alexandre Soler i March signava els plànols d’aquesta obra encarregada per la família Sitjes. El nom de la casa no és casual: prové de la propietària que volia construir-hi un habitatge familiar, esposa del fabricant tèxtil Jaume Sitjes i Riera, propietari de la fàbrica homònima del Pont de Cabrianes, una altra a Artés també coneguda com Fàbrica Sitges, i una altra a Manresa, coneguda com Cal Sitges o del Pont de Fusta. La Casa Sitjes va néixer, doncs, com una combinació de projecte arquitectònic i projecte de vida, un lloc pensat per viure i per mostrar una identitat. L’edifici és un exemple de transició entre historicisme i modernisme, amb una composició que respecta la simetria clàssica i alhora incorpora detalls decoratius que li donen calidesa i personalitat. La planta baixa, amb un gran arc carpanell central flanquejat per arcs semicirculars, ha acollit durant anys l’entrada dels veïns i la vida quotidiana del passeig. Sobre ella, la tribuna central domina els primers dos pisos amb arcs recolzats sobre columnes, mentre que els balcons laterals, amb brancals i llindes classicistes i baranes de ferro colat, aporten ritme i textura. El tercer pis culmina amb una galeria sostinguda per columnes, i un àtic afegit posteriorment completa el cos central, tancant la perspectiva amb elegància. Però la Casa Sitjes no és només façana i estructura: és memòria urbana. Ha vist passar generacions, la transformació del Passeig i de la ciutat, i ha resistit el pas del temps preservant la seva personalitat i harmonia. Catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, l’edifici és un testimoni del Manresa d’inicis del segle XX, quan els habitatges plurifamiliars combinaven funcionalitat, estètica i signe de distinció social. Mirar la Casa Sitjes és com llegir un relat silenciós: els arcs, les columnes i els balcons expliquen l’afany d’una família, l’ofici de l’arquitecte i l’esperit d’una època. |
