Sant Joan de Boí ***

PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º

El poble de Boí es troba a la riba esquerra de la Noguera de Tor poc abans de rebre les aigües del riu Sant Martí. L’església, sota l’advocació de Sant Joan Baptista, es troba sota el penyal on hi havia hagut el castell.

Sant Joan de Boí respon a un temple de planta basilical de tres naus, capçada a llevant per absis semicirculars, dels quals en manca l’absis principal que fou escapçat quan s’amplià la plaça del poble.

Les naus es troben separades per quatre arcades semicirculars que reposen sobre columnes excepte la primera o més propera al presbiteri que ho fa sobre pilars. La coberta del temple a dues aigües reposa sobre un embigat de fusta. L’espai presbiteral central está coberta amb volta de canó i les absidioles amb volta de quart d’esfera.

Un conjunt de finestres de doble esqueixada repartides pels murs permeten que la llum entri a l’interior. Al mur de ponent s’obre la porta d’accés, porta que en el seu moment substituí la original, ara reoberta, que es troba al mur nord i que es formada per arc de mig punt adovellat amb un segon arquet a manera d’arquivolta.

El campanar de torre quadrada es troba adossat a la nau lateral sud tocant a la capçalera. Presenta tres pisos, corresponent a l’obra original els dos primers i sobrealçat posteriorment segurament per pal·liar greus deficiències. Un fris de decoració llombarda a base d’arquets cecs separa els diferents pisos.

Un lloc destacat en aquest temple de Sant Joan de Boí l’ocupa el conjunt pictòric, bàsicament conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, encara que resten frescos originals en el seu emplaçament i algun fragment anà a parar al Museo Diocesà de Lleida i altres resten desapareguts.

Les restes pictòriques conservades més extenses corresponen als murs de separació de les naus, amb representacions de sants sobre els pilars i escenes narratives com la lapidació de Sant Esteve o una possible Caritat de Sant Martí per la inscripció SANCTVS MARTINVS. Temes arquitectònics i d’animals completaven aquests murs. Al mur nord hi trobem una representació de l’apòstol Felip que aniria acompanyat d’una altra figura i una escena de joglaria amb un sonador de psalteri, un malabarista de boles i ganivets i un personatge cap per avall intentant agafar espases amb la boca.

Al mur occidental els elements que hi figuren fan pensar en una hipotètica representació d’un judici final.

Però si hi ha un element a destacar en el conjunt pictòric de Sant Joan de Boí aquest és el bestiari que ocupa principalment els intradós dels arcs amb figures impossibles de vincular als repertoris del bestiari coneguts o amb interpretacions que s’escapen de la tradició.

Altres animals representen clarament aspectes moralitzants com per exemple el camell que representa la humilitat, la obediència i la submissió que el cristià havia de tenir envers Déu, o la pantera, un dels símbols de Crist que amb la seva veu forta i perfumada (per això li sortia de la boca una flor de lis) congregava a tot la resta d’animals, a l’igual que ho feia Crist amb els homes.

També cal prestar especial atenció al gall que apareix damunt l’antiga porta principal al mur nord; el gall és un animal amb simbologia clarament solar, que s’associa a la vigilància, tot senyalant l’arribada de la sortida del Sol. Senyala amb el seu cant el trànsit, el pas de l’obscuritat a la llum amb connotacions positives; també té la funció de vigilància, sempre atent a la sortida de l’astre rei, que amb una metàfora obvia s’assimila a la vinguda de Crist: “Ego sum lux mundi”.

Com arribar a Sant Joan de Boí *** ?

Curiositats

L’església parroquial de Sant Joan de Boí va ser declarada l’any 1962 monument històrico-artístic. A la decàda dels anys 70 es va portar a terme una restauració global que va retornar l’aspecte original al conjunt, eliminant les voltes de rajoles del segle XVIII, la compartimentació en capelles de les naus laterals i els contraforts.

La tècnica utilitzada per arrencar les pintures murals de Sant Joan de Boí, juntament amb les de Sant Climent i Santa Maria de Taüll es coneix com la tècnica de l’strappo, duta a terme per un especialista italià de Bèrgam anomenat Franco Steffanoni, consistent en recobrir les pintures amb una cola soluble d’origen orgànic (clara d’ou o gelatina animal) que a continuació es recobrien amb diverses capes de roba de cotó o de lli impregnades de cola calenta que es deixaven assecar per a posteriorment tallar i arrencar els trossos de murals.

Al mur nord, al costat de la porta principal, apareixen unes escenes molt interessants, efectuades amb incisions a l’arrebossat exterior original que descriuen soldats i cavallers, estructures fortificades i altres elements guerrers.

Població: La Vall de Boí