Escultura Acollida de Manresa

En ple cor de Manresa, a la Plaça Fius i Palà, s’alça una obra en bronze que sembla retenir la memòria d’un temps llunyà. És l’escultura creada pel manresà Ramon Oms i Pons, inaugurada un fred 20 de desembre de 2015, però que parla amb la veu d’aquells dies de començaments del segle XVI, quan la ciutat encara s’espolsava l’ombra fosca de la pesta i vivia amb la senzillesa d’una comunitat de poc més de dues mil ànimes.

Allà mateix, a tocar de l’antic convent dels dominics —on avui s’hi dreça el Teatre Conservatori— Sant Ignasi de Loiola va trobar hostatge en arribar a Manresa l’any 1522. Hi va romandre onze mesos: un temps breu i, alhora, immens. Eren dies d’incertesa i de fe, de camins de pols i d’esperes silencioses. I enmig d’aquella ciutat ferida però viva, un petit grup de dones li ofereixen allò que podien: una mica de roba, una escudella humil, la generositat que neix de la compassió sincera. Elles, amb gestos tan simples com profunds, van ajudar-lo a guarir-se i van deixar una empremta que cinc-cents anys després encara ressona.

L’escultura parla d’aquelles mans anònimes. Unes mans obertes, fortes i tendres alhora, que sostenen un bol per rebre i compartir el menjar. Mans que representen un poble acostumat a acollir els vulnerables, els pelegrins, els perseguitats. Mans que, generació rere generació, han fet de Manresa un indret on la porta no es tanca mai del tot.

Per això, el conjunt escultòric és molt més que bronze. És una porta oberta, metàfora del camí interior i exterior; una invitació als qui busquen la veritat amb humilitat, tal com ho va fer Ignasi. És també la presència silenciosa del vestit de sac que ell portava, un record de la seva senzillesa i de la determinació amb què va iniciar el seu pelegrinatge espiritual.

I finalment, hi ha la figura d’una jove que obre simbòlicament la porta de la ciutat. El seu gest és clar, serè: ens convida a entrar-hi, a deixar-nos acollir per un poble que fa segles va obrir els braços a un pelegrí malalt i que avui continua essent terra d’hospitalitat.

Així, aquesta obra commemora no només l’estada d’Ignasi a Manresa, sinó també l’ànima generosa d’una ciutat que, des de temps remots fins al present, ha sabut fer del gest d’acollir un valor essencial.