Farmàcia Comas Riu de Manresa

A començaments del segle XX, quan els carrers de Manresa encara ressonaven amb el pas dels carros i el batec industrial de la ciutat s’entrellaçava amb la vida domèstica, la farmàcia era molt més que un simple establiment comercial. Era un refugi de confiança, un espai on la ciència i l’esperança convivien en silenci. En aquell temps en què els remeis es mesuraven amb balances de precisió i l’olor de les herbes seques omplia els taulells, la figura de l’apotecari era la d’un conseller prudent, gairebé un guardià de la salut comunitària.

Així va néixer la Farmàcia Riu, en un modest local del número 34 del carrer del Born, l’any 1904. Entre prestatgeries de fusta fosca i flascons d’etiquetes escrites amb lletra acurada, Baldomer Riu hi exercia l’ofici amb una dedicació que aviat la convertiria en un punt de referència del barri. La seva farmàcia era un petit univers ordenat, on el ritme del món exterior semblava alentir-se en entrar, com si aquell espai tingués el do de suspendre el temps.

Quan el 1929 la família va decidir traslladar-se al nou establiment del número 30, l’esperit d’aquella farmàcia d’inicis de segle hi va viatjar íntegre, com una flama que canvia de llàntia però no d’intensitat. L’arquitecte Josep Firmat Serramalera va concebre una façana que parlava el llenguatge solemne del classicisme: tres obertures emmarcades per columnes d’aires jonics, capitells orgullosos i fanals metàl·lics que, en encendre’s al capvespre, semblaven donar la benvinguda a tota una ciutat.

A dins, tot respirava l’elegància callada de l’ofici antic. El taulell original, robust i polit per dècades de converses, era una mena d’altar laic on es dipositaven consells, receptes i confidències. El moble de paret —l’ull de l’apotecari— guardava pots de ceràmica i ampolles de vidre esmerilat que contenien no només substàncies medicinals, sinó també fragments de memòria: remeis que havien calmat febres, ungüents que havien acompanyat convalescències, fórmules preparades amb la serenor dels qui saben que el benestar depèn sovint de detalls minúsculs.

En aquells anys, una farmàcia era un espai d’humanitat concentrada. Un lloc on els veïns entraven no només per comprar un medicament, sinó per cercar paraules assenyades, una explicació, un pronòstic. La Farmàcia Riu, amb la seva atmosfera entre científica i domèstica, va créixer com ho fan els establiments que formen part d’una ciutat abans que aquesta els reconegui formalment com a patrimoni.

Quan El Pla de Bages va dedicar-li un reportatge el 28 d’octubre de 1929, es feia ressò de l’esforç col·lectiu dels artesans i industrials que havien aixecat aquell nou temple de la salut: l’ebanista Josep Pic, el pintor Bonaventura Corrons, el constructor Josep Sala… Homes d’ofici que, sense saber-ho, havien contribuït a donar forma a un dels espais emblemàtics del comerç manresà.

Amb el pas del temps, la farmàcia ha continuat encenent la mateixa llum. Tres generacions s’han anat passant el relleu, no sols d’un negoci, sinó d’una manera d’entendre el servei a la comunitat. I encara avui, qui travessa la seva porta sent —potser sense saber-ho— el pes amable d’un segle de dedicació, com si les parets mateixessapiguessin guardar els secrets de la ciutat.
 

Per conèixer més detalls d’aquesta Farmàcia: + informació.