Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall ***

PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º

Erill-la-Vall es troba a la dreta de la Noguera de Tor, davant per davant de Boí. Les notícies del lloc es remunten a l’any 1064 quan va ser venuda pels comtes de Pallars Sobirà als comtes de Pallars Jussà. Arsenda d’Erill, casada amb Guillem II de Bellera, o algun dels seus descendents donaren Erill-la-Vall al monestir cistercenc de Santa Maria de Lavaix, que en fou propietari fins la desamortització de Mendizábal.

Vall de Boí, La - Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall

Tot i pertànyer a la abadiat de Lavaix, l’església de Santa Eulàlia gaudí del mateix règim de la resta d’esglésies de la vall dins el bisbat d’Urgell.

L’estructura original d’aquest temple, que ha sofert diferents remodelacions, és d’una sola nau amb capçalera trevolada, de la qual només han subsistit les absidioles, car entre 1907 i 1911 es va enderrocar l’absis que coneixem que tenia decoració llombarda d’arcs cecs i es va substituir per una sagristia de planta quadrangular.

La coberta de la nau era amb volta de canó amb cinc arcs torals dels quals només en resten els basaments. La teulada de l’edifici, de doble vessant, reposa sobre un embigat de fusta.

A la façana nord de l’edifici s’obre la porta d’arc de mig punt adovellat. A l’intradós de les dovelles hi ha restes de pintura mural. L’accés a l’edifici es troba sota l’aixopluc d’un porxo de quatre arcades, amb petites obertures al damunt de dos pilars del mateix.

Entre el porxo i l’absidiola es bastí un esvelt campanar amb sis nivells de finestres, l’inferior amb una sola finestra i la resta amb finestres geminades amb columna central de fust prismàtic i capitell mensuliforme de pedra de turo, emmarcades per un fris d’arcuacions cegues de tipus llombard.

Procedents d’aquesta església són un frontal d’altar, actualment en localització desconeguda, amb la Maiestas Domini envoltada del col·legi apostòlic en grups de tres, i set talles de fusta corresponents a Crist, Josep d’Arimatea i Nicodem, Gestes i Dimes –els lladres-, la Verge i sant Joan evangelista que formaven part d’una representació del devallament de la creu. Les talles originals dues es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya i les altres cinc al Museo Episcopal de Vic. Una fidel reproducció presideix l’altar.

Com arribar a Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall *** ?

Curiositats

L’any 1962 va ser declarada monument històrico-artístic i poc després l’empresa hidroelèctrica ENHER va portar a terme la restauració del campanar. En la recerca arqueològica efectuada l’any 1994, prèvia a la rehabilitació del conjunt dirigida per Joan-Albert Adell, es va constatar que tots els estrats corresponien a fases posteriors als murs, excepte la zona de l’absis principal que s’assentava en un estrat arqueològic que contenia fragments de ceràmica romana i dues monedes corresponents als regnats de Viteli i Trajà. D’aquí es desprèn que potser l’església d’Erill-la-Vall té una advocació anterior al segle XI, corresponent a un edifici de culte anterior.

L’església de Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall és la única que es coneix a Catalunya del segle XI que té una pica baptismal feta d’obra, amb carreus de travertí i els paraments arrebossats amb morter de calç, molt diferent de les habituals consistents en un únic bloc de pedra buidat. Va ser utilitzada fins al segle XV quan es va cobrir amb un nou paviment.

A l’interior s’hi conserven: talla barroca de Santa Eulàlia, Verge del Roser i fragments del retaule (s.XVII), retaule de Sant Miquel (s.XVI) i restes arqueològiques procedents de les excavacions.

Destaca un Monument de Setmana Santa datat al segle XVIII que s’utilitzava com altar on es guardava el Dijous Sant la sagrada forma de Crist, on es reservava per l’endemà que no hi havia missa. L’església ha reservat el Dijous Sant per a celebrar amb una digna solemnitat la institució de la Sagrada Eucaristia, de la qual es celebra l’aniversari en aquest dia. Per la commemoració de la institució de l’Eucaristia davant el Monument es fa oració i s’ornamenta segons el pontifical amb flors i llums. El dimecres de Setmana Santa es muntava, es decorava amb cortinatges, espelmes, els mais (rams de blat i ordi que es fan créixer en un indret fosc perquè surtin ben blancs tot simbolitzant el defalliment i la mort), flors i en alguns llocs amb les palmes, palmons i llorers guardats del Diumenge de Rams i, el Dijous Sant, dos armats hi feien guàrdia. El mateix dia es celebra una missa i es trasllada el copó que conté les sagrades formes al Monument que romandrà per l’adoració dels fidels fins la cerimònia de l’endemà, Divendres Sant, dia en el qual no es celebrarà missa, per tal de commemorar el sacrifici de Crist consumat a la Creu, celebrant-se únicament processons per honrar els misteris.