PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º Erill-la-Vall es troba a la dreta de la Noguera de Tor, davant per davant de Boí. Les notícies del lloc es remunten a l’any 1064 quan va ser venuda pels comtes de Pallars Sobirà als comtes de Pallars Jussà. Arsenda d’Erill, casada amb Guillem II de Bellera, o algun dels seus descendents donaren Erill-la-Vall al monestir cistercenc de Santa Maria de Lavaix, que en fou propietari fins la desamortització de Mendizábal. | ||||
Tot i pertànyer a la abadiat de Lavaix, l’església de Santa Eulàlia gaudí del mateix règim de la resta d’esglésies de la vall dins el bisbat d’Urgell. L’estructura original d’aquest temple, que ha sofert diferents remodelacions, és d’una sola nau amb capçalera trevolada, de la qual només han subsistit les absidioles, car entre 1907 i 1911 es va enderrocar l’absis que coneixem que tenia decoració llombarda d’arcs cecs i es va substituir per una sagristia de planta quadrangular. | ||||
La coberta de la nau era amb volta de canó amb cinc arcs torals dels quals només en resten els basaments. La teulada de l’edifici, de doble vessant, reposa sobre un embigat de fusta. A la façana nord de l’edifici s’obre la porta d’arc de mig punt adovellat. A l’intradós de les dovelles hi ha restes de pintura mural. L’accés a l’edifici es troba sota l’aixopluc d’un porxo de quatre arcades, amb petites obertures al damunt de dos pilars del mateix. Entre el porxo i l’absidiola es bastí un esvelt campanar amb sis nivells de finestres, l’inferior amb una sola finestra i la resta amb finestres geminades amb columna central de fust prismàtic i capitell mensuliforme de pedra de turo, emmarcades per un fris d’arcuacions cegues de tipus llombard. | ||||
| ||||
| ||||
| ||||
Procedents d’aquesta església són un frontal d’altar, actualment en localització desconeguda, amb la Maiestas Domini envoltada del col·legi apostòlic en grups de tres, i set talles de fusta corresponents a Crist, Josep d’Arimatea i Nicodem, Gestes i Dimes –els lladres-, la Verge i sant Joan evangelista que formaven part d’una representació del devallament de la creu. Les talles originals dues es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya i les altres cinc al Museo Episcopal de Vic. Una fidel reproducció presideix l’altar. |