Santa Maria de Taüll ***

PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º

L’església de Santa Maria de Taüll presideix el nucli principal de població del municipi, que es troba a 1482 m d’altitud, al peu del cim l’Agut d’Erill. Forma part del conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.

El primer esment correspon a l’any de la seva consagració juntament amb la de Sant Climent (1123). Durant tota l’edat mitjana ambdues esglésies compartiren la parroquialitat, coexistint amb una tercera església dedicada a Sant Martí. Aquesta confluència d’esglésies en un territori tant petit potser respon a l’intent dels Erill de crear un centre monàstic. Durant el segle XVIII es convertí en l’única parròquia, moment en que sofrí diverses modificacions estructurals.

L’edifici actual, resultat d’una radical restauració que eliminà totes les reformes portades a terme a partir del segle XVIII, torna a tenir l’aspecte que tenia al segle XII. Així, dons, ens trobem davant un temple de planta basilical de tres naus cobertes amb embigat de fusta que reposa sobre arcs formers que descansen sobre pilars cilíndrics.

La porta principal d’accés, de simple arc de mig punt, s’obre a la façana oest, encara que en té una altra més estreta oberta al mur sud. A ambdues façanes s’obren finestres, d’esqueixada recta al mur de ponent i de doble esqueixada a la banda sud.

L’únic element ornamental que trobem als seus murs el constitueixen les arcuacions llombardes entre lesenes de l’absis i les absidioles, coronades per un fris de dents de serra.

El campanar del temple respon a una torre prismàtica de secció quadrangular amb un alt sòcol i quatre nivells de finestres, d’esqueixada recta al primer pis i geminades amb columna de capitell mensuliforme als altres tres pisos. A la part exterior conserva vestigis de la seva decoració pictòrica, essent amb el de Sant Climent els que millor la conserven de tot Catalunya.

Del tot el conjunt cal destacar les seves pintures murals conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A l’absis principal trobem quatre registres pictòrics presidits a la part superior per una Maiestas Mariae convertida en Sedes Christi d’origen bizantí, però amb un tractament occidental, això és formant part d’una escena de l’Epifania, així doncs flanquejada per les figures dels Mags. El segons registre, a banda i banda d’una finestra hi trobem una representació de figures apostòliques. Al tercer registre i dins medallons trobem una representació de bestiari fantàstic, temàtica molt comuna al romànic. El registre inferior presenta una decoració a manera de cortinatge. A l’arc absidal menor trobem una representació de l’Agnus Dei i de Caín i Abel. A l’arc absidal major tenia una Majestat del Senyor i a la dreta els símbols de Lluc i Joan amb un serafí i l’arcàngel Gabriel. A l’esquerra hi hauria probablement els símbols de Mateu i Marc. La representació de les diferents figures presenta clars elements de filiació bizantina.

Les pintures del mur meridional o sud, les més ben conservades, dividides en tres registres representen en el tram que va de la capçalera fins el campanar escenes bíbliques, episodis de la infantesa de Crist i un fris de cortinatges i en el tram fins el fons de l’església la representació de l’infern, de figures grotesques, amb un gran diable central que agafa amb els seus tentacles dues ànimes condemnades. Aquestes pintures s’han atribuït a l’anomenat “Mestre del Judici Final”.

A la banda sud del mur de ponent hi ha dues escenes de la lluita de David i Goliat. A la testera de la nau central hi trobem escenes de la Passió de Crist i de la celebració del Judici Final, l’única representació d’aquest tema existent a Catalunya i que devia formar part del repertori de representacions de les esglésies romàniques.

Com arribar a Santa Maria de Taüll *** ?

Curiositats

Santa Maria de Taüll fou declarada el 1931 monument històrico-artístic. El 1996 es va pavimentar l’entorn de Santa Maria, portant-se a terme excavacions arqueològiques que van permetre conèixer el traçat urbanístic medieval i la necrópolis disposada a continuació de la capçalera, on avui hi ha la plaça, amb una mitjana de dos enterraments per metre quadrat. La majoria d’enterraments de la cota superior eren en caixa de fusta mentre que a cotes inferiors els sebolliments eren en caixes de lloses de pissarra. En aquestes excavacions també es localitzaren vestigis d’un edifici que potser correspondrien a un primitiu temple.

Procedents de Santa Maria són una taula frontal d’altar de fusta policromada amb la Maiestas Domini envoltada pel col•legi apostòlic en grups de tres i els símbols dels 4 evangelistes flanquejant la màndorla; les figures de Crist, Maria, Josep d’Arimatea i un dels lladres d’un davallament i una imatge de Crist crucificat, totes elles conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, així com una imatge del Crucificat sense cap que es conserva al Museu Frederic Marès de Barcelona.

En un lateral hi ha el retaule de tipologia barroca datat l'any 1890 que hi havia a l’absis i que tapava les pintures que durant segles no es van valorar com a element artístic. Fou restaurat l'any 2002.