|
|
|
|
L’Estació Termal de Caldes de Boí, a 1500 m d’altitud i amb una extensió de 24 ha, és un espai de gran bellesa que posa a l’abast dels visitants les virtuts curatives i relaxants de les seves aigües mineromedicinals que brollen de 37 fonts entre els 4ºC i els 56ºC, i que foren declarades d’utilitat pública el 20 de desembre de 1887.
|
La història d’aquest centre com a centre termal es remunta al segle XVII. El segle XVIII es construeix la capella. L’explotació del mateix restà en mans eclesiàstiques fins les darreries del segle XIX, en què l’estat el subhastà, com a propietari que n’era per raó de la desamortització de Mendizábal. El segle XX patí els efectes de la invasió napoleònica i durant la guerra civil de 1936 es cremà la capella amb el retaule i la imatge original de la Verge.
|
|
|
|
La revitalització de tota la vall i per tant del balneari de Caldes de Boí vindrien anys més tard quan es va inaugurar la carretera L-500 que uneix les poblacions del Pont de Suert i Caldes de Boí.
|
|
El complex termal ofereix tota classe de tractaments: hidroteràpia, inhalacions, fangoteràpia, termoterapia, tractaments de bellesa, hidrocinesiteràpia termal, massatges, etc.
|
|
Per ampliar informació:
www.caldesdeboi.com
|
