Castell de Cardona

Si Cardona és mereix una visita amb tranquil·litat no és únicament per la sal. També són inigualables les petxades que l’home ens ha deixat al llarg de la història. Com un antic guaita que vigila, s’alça altiu el castell de Cardona . Ocupat per civilitzacions antigues, apareix documentat al període medieval des del segle VIII. Cardona va rebre ràpidament carta de població, des de la primera, atorgada pel comte Guifré a finals del segle IX, i confirmada pel comte Miró, passant per la segona del comte Borrell II, datada l’any 986. El castell va estar lligat inicialment al domini dels vescomtes d’Osona, que paulatinament van adquirir la categoria de vescomtes de Cardona a partir del segle XI. Des de 1375 els Cardona van ostentar la categoria de comtes i a partir de 1491 de ducs.

El conjunt fortificat consta de diverses dependències adaptades actualment com a Parador de Turisme, a més de la torre coneguda com de la Minyona, l’església de Sant Vicenç, el claustre, i la capella de Sant Ramon Nonat. La resta de paraments emmurallats, garites i baluards corresponen a fortificacions aixecades en el decurs de les guerres del segle XVII, a finals del XVIII i a la primera dècada del segle XIX.

Iniciem la visita en un dels extrems del tossal. Observem la torre de la Minyona , de planta circular atalusada per la base, que conserva alguns elements originals, convertint-se en un dels pocs testimonis de la fortalesa alt-medieval.

Tot i que malauradament les dependències més significatives de la canònica i gran part del recinte senyorial han desaparegut, són visitables la capella de Sant Ramon Nonat , un gran pati amb cisterna central, i part del claustre gòtic restaurat. El palau senyorial i part de les dependències monàstiques han estat adaptades com a Parador de Turisme.