Canònica de Sant Vicenç de Cardona

L’edifici més singular del recinte del castell de Cardona és la Canònica de Sant Vicenç de Cardona. Citada des del segle X, fou consagrada el 23 d’octubre de 1040. En aquest període es constata la presència de vida religiosa comunitària. A finals del segle XVI fou convertida en col·legiata. L’any 1794 la comunitat es traslladà a la vila, concretament a l’església de Sant Miquel, en el moment que el recinte del castell fou convertit en una gran caserna militar.

És un edifici de planta basilical amb una nau central principal i dues laterals molt estretes i més baixes que la central, rematades a llevant per tres absis semicirculars i amb un transepte molt ample, que sobresurt molt poc de les naus laterals, al damunt del qual s’aixeca una cúpula sobre trompes als angles, rematada per un cimbori octogonal.

La nau central està dividida en cinc trams, inclòs el corresponent al transepte. A ponent el tram és més reduït. Coincideix amb un atri, i suporta una tribuna a la qual s’accedeix per dues escales de cargol situades als extrems d’aquesta banda i que coincideixen amb les naus laterals, escales que possiblement serien l’accés a dues torres inicials que rematarien la façana de ponent.

Totes les voltes, de canó a la nau central, de canó i d’aresta a les laterals i d’aresta a l’atri, estan sustentades sobre uns pilars molts sòlids de base cruciforme.

Sota el presbiteri que s’alça per damunt del nivell general de l’església es situa la cripta, de tres petites naus, amb voltes d’aresta sustentades sobre columnes cilíndriques construïdes d’una sola peça i amb capitells piramidals.

La decoració exterior, típicament llombarda, amb arcuaciones entre lesenes i finestres cegues, envolten tot el conjunt arquitectònic, a excepte de la façana de ponent i el cimbori.

A l’interior es conserven les tombes del comte Joan Ramon Folc I i del duc Ferran Joan Ramon Folc i la seva esposa Francisca Manrique, totes pertanyents a la família dels Cardona.

Aquesta església reuneix en un únic edifici tots els paràmetres, totes les característiques constructives del romànic generalitzat a Catalunya al segle XI, i d’aquí prové la seva singular importància.