La Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. Els habitatges ***

Santa Coloma de Cervelló - Ca l’Espinal de la Colònia Güell
Santa Coloma de Cervelló - Ca l’Espinal de la Colònia Güell


El dia a dia a la Colònia Güell es basava en les relacions de dependència entre l’amo i els obrers (els homes realitzaven les tasques més tècniques i les que requerien un major esforç físic, amb un sou ser fix. Les dones les feines que precisaven una major habilitat manual, amb un sou que podia ser fix o a preu fet). D’entre totes les edificacions que conformen la Colònia Güell destaquen, per la superfície que ocupen, les cases dels obrers. Els treballadors de la colònia, que l’any 1920 eren 1000 i a la mort d’Eusebi Güell el seu nombre arribava als 1200, disposaven d’habitatge i d’una sèrie d’equipaments i de serveis que anaven a càrrec del propietari. Les primeres cases d’obrers que es van construir van ser les del carrer Barrau, cases entremitgeres de planta baixa i un pis, amb una sortida a la part devantera i pati al darrera, de façana de maó arrebossat amb decoració a base de maó a les balustrades dels terrats i a les cornises quan n’hi ha. Potser el conjunt més uniforme d’aquest tipus d’edificacions són les del carrer Malvehy, que combinen el maó amb les lloses de pedra a les façanes. Les cases del carrer Aranyó presenten dos tipus diferenciats, les que combinen maó i pedra i les de maó arrebossat, destacant la de la confluència d’aquest carrer amb el carrer Ponent que presenta un volum cilíndric de maó que cobreix l’escala. Finalment destacar les cases del carrer Reixac que destaquen per l’ús decoratiu del maó vist a les façanes.

Santa Coloma de Cervelló - Ca l’Ordal de la Colònia Güell
Santa Coloma de Cervelló - Ca l’Ordal de la Colònia Güell


A banda de les característiques cases dels obrers, quatre habitatges singulars sobresurten d’entre les construccions de la colònia:

Can Soler de la Torre, antiga masia del segle XVII, utilitzada com a residència dels Güell abans de construir la colònia, que presenta elements típics de les masies catalanes com son el rellotge de sol, el portal adovellat o la galeria, encara que la coberta és a quatre aigües. Adossada a la masia hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors amb campanar de cadireta típicament barroc. L’interior va ser rehabilitat per l’arquitecte Francesc Berenguer.

Santa Coloma de Cervelló - Carrer Malvehí de la Colònia Güell
Santa Coloma de Cervelló - Carrer Malvehí de la Colònia Güell


Ca l’Espinal, residència de l’encarregat de l’administració de la colònia. Consta de planta baixa i dos pisos. La seva execució es deu a Joan Rubió i Bellver. L’obra, de maó, utilitza aquest element com a element decoratiu disposat a manera de sanefes amb predomini de les formes romboidals. Com a elements destacats de l’habitatge cal parar atenció en la tribuna cantonera a manera de torreó i en la gelosia de sortida. És un exemplar d’arquitectura d’arrel historicista. A l’entrada un forjat indica l’any de construcció, 1900.

Ca l’Ordal, obra de Francesc Berenguer i Joan Rubió, és un edifici d’habitatges construït recordant les antigues masies. Hi habitaven els encarregats de les tasques agrícoles de la colònia. Consta de soterrani (quadres), planta baixa, pis i golfes. També en aquest cas s’utilitzà el maó com a element constructiu i decoratiu (xemeneies, obertures, gelosia posterior i cornisa).

Santa Coloma de Cervelló - Can Solé de la Torre de la Colònia Güell
Santa Coloma de Cervelló - Can Solé de la Torre de la Colònia Güell


Casa del Secretari, habitatge de l’administrador de la colònia Güell, que presenta unes característiques constructives diferencials respecte a altres edificis. Aquest és fet de totxo arrebossat tot imitant els carreus de pedra. Destaca l’entrada a la casa fent xamfrà damunt de la qual s’obre una balconada o tribuna oberta decorada a la part baixa per escuts de Catalunya que flanquegen un escut amb la creu de sant Jordi, elements que es repeteixen a la cornisa. Les finestres són d’arc rodó recolzat sobre columnes.

A la plaça Joan Güell trobem un monument sedent al fundador de la colònia. La plaça porta el nom del seu pare. Els Güell eren una família patrícia d’origen pagès originaris de Torredembarra, que devien la seva fortuna als negocis que portà a terme Joan Güell i Ferrer a l’illa de Cuba, malgrat que el pare d’aquest ja havia estat un indià a Santo Domingo sense massa fortuna, doncs s’arruïnà.

Joan Güell s’establí a Barcelona l’any 1836, instal·lant el 1840 una petita fàbrica a Martorell i el 1848 creava a Sants el Vapor Vell, fàbrica de velluts que el seu fill traslladaria a Santa Coloma de Cervelló el 1890. Eusebi Güell i Bacigalupi diversificà els interessos comercials del seu pare, essent director de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i fundà i dirigí companyies d’assegurances, ferroviàries i cimenteres com l’Asland. Pel seu matrimoni amb la filla del marquès de Comillas passà ha intervenir en les empreses de la seva muller (Banc Hispano-Colonial o la Companyia de Tabacs de Filipines). Políticament ocupà els càrrecs de regidor de l’Ajuntament de Barcelona, el de diputat provincial i el de senador. Fou un gran mecenes, entre d’altres de l’arquitecte Antoni Gaudí i del poeta Josep Mª López-Picó.

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Omple almenys un camp, la resta els pots deixar buits
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Cellers i Caves del Penedès
Tornen les Calçotades 2021-2022
amic, mitjans d�informació i comunicació OJD 
Festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web