|
|
Cap al segle X, concretament el 962 i ja al segle XI, el 1097, es té constància d’aquest priorat. Es cita com a cel·la o casa monàstica que depenia del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll. En aquells temps estava regida per un prior, que era a la vegada un monjo de Ripoll. La comunitat era formada per un o dos monjos ordenats i algun donat. El fet que fos una petita comunitat feia que tingués la categoria de priorat. En cas de disposar de major nombre de monjos hagués estat monestir, com ara el de Montserrat o el de Ripoll.
|
Al segle XV la figura del prior ja no residia al monestir i va quedar substituïda per la de l’administrador. Més tard, a finals del segle XVI el papa Sixt V va extingir aquest priorat i el va unir al capítol de la seu de Barcelona.
|
|
|
|
Aquest priorat va ser benedictí en dependre del monestir de Ripoll, cosa que feia regir els monjos amb la màxima de l’“ora et labora”, que obligava els monjos a resar i a treballar.
|
|
Les úniques restes que se’n conserven es troben a la Rectoria Vella, que seria un dels accessos al recinte. L’edifici conserva una porta adovellada amb una creu esculpida a la dovella central i finestrals decorats amb relleus de tipus renaixentista. A la Plaça dels Avis trobem també testimonis de les arcades del claustre, de planta baixa i primer pis, amb arcades de mig punt, capitells sense decoració i columnes cilíndriques.
|
