|
|
Es va consagrar l’any 1745, després que l’any 1726 fos concedida la llicència per a la seva construcció. El nou temple es va aixecar per donar els serveis religiosos als mariners que ja d’una forma regular havien establert la seva residència a peu del mar des del segle anterior. Pocs anys després, concretament l’any 1779, va adquirir el caràcter de parroquial, independitzant-se de la matriu, Sant Genís de Vilassar de Dalt.
|
Anteriorment ja es té constància d’una petita capella marinera dedicada també a Sant Joan Baptista.
Va patir greus desperfectes en el decurs de la guerra civil, després de la qual, a l’entorn de 1946, fou reedificada, seguint les directrius de Josep Mª Ribas i Casas, conservant-se del temple original el portal amb relleus amb motius mariners i el campanar de planta quadrada que esdevé octogonal a la part superior. L’interior està decorat amb unes magnífiques pintures contemporànies del cartellista i dibuixant Josep Obiols i Enric Moncerdà, Joan Commeleran, Jordi Vila i amb frescos a la cripta de Leonci Quera.
|
|
El temple amb planta de creu llatina disposa d’una nau central i dues laterals amb capelles separades de la principal per una columnata amb capitells corintis. Al creuament amb el transepte s’alça una cúpula octogonal decorada amb fusta. Als braços del transepte hi ha dos retaules moderns dedicats a l’Assumpció de la Verge i al Sagrat Cor.
A les capelles laterals trobem petits retaules contemporanis dedicats a Sant Isidre, Sant Antoni Abad i Sant Medir; Mare de Déu de Montserrat; Sant Josep, Sant Pere i Sant Agustí; Sant Antoni Mª Claret, Santa Llúcia i Sant Pancraç; Mare de Déu del Carme, Santa Rosa de Lima i Santa Elena; Ma re de Déu del Roser, Sant Eloi i Sant Francesc d’Assís. També hi ha una capella destinada a baptisteri i, a corresponent de altra banda, l’accés al campanar. Un element de l’interior també molt remarcable és l’important orgue situat damunt el cor.
Cal recordar que Josep Obiols i Palau (1894-1967), fou professor, especialista en pintura mural i de quadres, il·lustrador de llibres i revistes, i afamat cartellista. Va participar en l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 i entre moltes obres va treballar a Montserrat on va pintar la bòveda de la sagristia, el refectori i el cambril de la Verge i la sala abacial.
|
Per la seva banda Joan Commeleran i Carrera (1902-1992), fou un paisatgista d’estètica naïf que es dedicà també als temes religiosos i que sobresortí en la il·lustració de llibres.
Finalment cal destacar a Leonci Quera (1927-1964), escultor i pintor format a l’Escola de Belles Arts d’Olot. Tot i que va començar com a pintor, fent pintures murals de concepte simple, com aquestes de Vilassar de Mar i altres a Montmeló, aviat va dirigir la seva carrera cap a l’escultura, una escultura abstracta en ferro forjat.
|
|