Aquest monument funerari, també conegut com el dolmen de can Boquet, el podem trobar al costat del camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, mol a prop de l’ermita de Sant Salvador de can Boquet.
|
La Roca d’en Toni, excavar per en Jaume Ventura, juntament amb les cambres sepulcrals de la cova d’en Pau, de la cova de la Granota i la cova d’en Joan, la Pedra del Diable i el menhir de cal Camat, són alguns dels monuments megalítics més importants de la comarca.
|
|
La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins el 1800 aC, en el període que es coneix com Calcolític o Eneolític, quan els homes d’aquestes contades habiten la serralada i es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats. És un període que s’introdueix una rudimentària metal·lúrgia del coure i altres metalls mal·leables tot i que els instruments d’ús comú es continuen fent amb pedra. És el moment que el món funerari pren especial protagonisme i es passa de la inhumació individual als enterraments col·lectius en coves, abrics, fosses a l’aire lliure i com en aquest cas en megàlits, que avui coneixem com dolmens, sepulcres de corredor o galeries cobertes. En el cas de la roca d’en Toni podem parlar que, pels objectes recuperats, possiblement es tractava d’un enterrament destinat a un clan familiar d’algun cabdill o cap important.
|
|
|
