Torre de defensa del mas de Ses Eroles o can Maians
| Torre de defensa de finals del segle XVI, de planta circular per tal de defensar-se millor contra els atacs amb artilleria i de quatre plantes, la primera de les quals fou convertida en capella particular en el decurs del segle XVIII. | ||||
Destaquen els elements defensius propis d’aquest tipus de torres prop del litoral, com les troneres, les espitlleres, els matacans... Les seves característiques arquitectòniques són molt similars a altres torres del Maresme com la Torre de carrer de Vall d’Arenys de Mar, o la Torre de Ratés o la Torre de Vall Xirau a Santa Susanna o a la Torre de Can Nadal de Vilassar de Mar, entre d’altres. | ||||
| ||||
A partir de la segona meitat del segle XVI s’inicià la construcció en moltes zones pròximes al litoral català d’un sistema de defensa força estructurat i ben comunicat, a partir de torres, moltes de les quals foren promogudes per les pròpies universitats, especialment les més properes a la costa. També en una segona línia defensiva s’aixecaren torres annexes a masies o petits nuclis habitats, aquestes construïdes amb aportacions privades. Entre les diverses torres hi havia una completa connexió de comunicació per tal d’avisar-se en cas de qualsevol atac a la zona a càrrec de corsaris turcs o berberiscs i de pirates en general. Sembla que la família dels Barba-roja (Arudj, primer, i el seu germà El-Kheir ed-din), el dàlmata Dragut, el sard Hassan, el calabrès Ochali, el croata Piali Pasa, així com pirates venecians, hongaresos, albanesos, tots ells amb base a la costa d’Alger algeriana van fer famosa la frases “moros a la costa”. | ||||
|
Població: Vilassar de Dalt
