PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º En el decurs de la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III va iniciar el projecte de construcció d’un gran port al Delta de l’Ebre per convertir-lo en el millor del Mediterrani. Va voler convertir la Ràpita, aleshores un petit poble de pescadors en una gran urbs; d’aquí que el nom de la ciutat fos Sant Carles de la Ràpita en honor seu. | ||||
La seva intenció era dotar a la nova ciutat de noves i importants infraestructures que malauradament en alguns casos no van reeixir i, en d’altres no es van finalitzar del tot. Un dels casos més significatius és l’edifici conegut com l’Església Nova però que amb molta probabilitat estava destinat a usos comercials o oficials propis del projecte borbònic. Es tracta d’una construcció neoclàssica de planta quadrangular en la qual destaca especialment la façana amb quatre grans columnes adossades al mur principal amb capitells de tradició jònica, entre les quals hi havia l’accés principal i dues ornacines; també disposa de quatre finestres adintellades de construcció força sòbria. Els paraments estan aixecats amb una barreja de totxo emprat també als angles posteriors i paret de pedra sense treballar. A l’interior la distribució s’efectuava a partir d’una creu grega al centre de la qual s’havia d’aixecar una cúpula tipus cimbori. | ||||