|
|
|
L’església parroquial de Sant Jaume de Sant Pol de Mar és una construcció del gòtic tardà. L’edifici actual s’erigí sobre una antiga capella dedicada també a Sant Jaume a partir de 1590, just quan els atacs pirates començaven a ser freqüents a la costa catalana.
|
Aquestes incursions corsàries van obligar a la població a construir el temple adossat a una torre de defensa que a la vegada utilitzaren com a campanar, la coneguda com Torre Forta. Aquesta, com moltes d’altres al Maresme, es caracteritza per ser de planta circular i per estar lleugerament atalussada. Compta amb murs de dos metres de grossor i més de 10 metres d’alçada.
|
Cal recordar que entre les diverses torres del litoral català hi havia una completa connexió de comunicació per tal d’avisar-se en cas de qualsevol atac a la zona a càrrec de corsaris turcs o berberiscs i de pirates en general. Sembla que la família dels Barba-roja (Arudj, primer, i el seu germà El-Kheir ed-din), el dàlmata Dragut, el sard Hassan, el calabrès Ochali, el croata Piali Pasa, així com pirates venecians, hongaresos, albanesos, tots ells amb base a la costa d’Alger algeriana van fer famosa la frases “moros a la costa”.
|
Això afectà probablement a l’estructura de l’església, molt tancada i sense massa decoració exterior, pensant més en la seguretat davant possibles atacs que no pas en demostrar la capacitat econòmica de la vila.
|
|
La característica fastuositat del barroc es mostra en el seu interior. A partir d’una simple planta rectangular d’una sola nau amb volta de creueria, en sorgeixen diverses capelles laterals i un absis poligonal amb pintures murals de J.M. Aragonès que relaten escenes de la vida de Sant Jaume. Uns grans finestrals amb vitralls permeten l’entrada de llum a l’interior del temple il·luminant així les diferents obres d’orfebreria i ebenisteria que conserva l’església. Una custòdia d’argent, una Pietat de Juan Martínez Montañés del segle XVII, i una talla de fusta de la mare de Déu del Roser, també del mateix segle, són alguns dels objectes de més valor de la parròquia de Sant Pol.
|
|
El campanar s’alça damunt d’una torre de defensa del segle XV. Curiosament no disposa de cap rellotge com és habitual en tots els campanars d’arreu. La coneguda expressió, “Sant Pol quina hora és?”, fa perfecta justícia a la calma que es viu en aquesta localitat maresmenca. Tot i que la dita prové de la retirada del rellotge per part de les tropes de Felip V, encara al segle XVIII, i que ha estat símbol de la pèrdua de la independència i la llibertat durant anys i anys, actualment es pot aplicar també a la placidesa amb què es viu en aquesta població.
|
|
|
