Sant Miquèu de Vielha amb les nombroses remodelacions que ha sofert al llarg dels segles és l’únic testimoni que resta de l’antic castell que descrivia Gràcia el 1613, un castell que envoltava l’església i que tenia un gran pati d’armes i un fossar. Segons Juli Soler, la torre-campanar del segle XIV, d’aspecte defensiu, potser substituïa l’antiga torre de l’homenatge del castell.
|
|
És un edifici d’una única nau, amb capelles laterals, que respon a diverses etapes constructives. Els tres trams més propers a la façana oest són del segle XII. Estan coberts amb volta de canó reforçada per arcs torals. El tram previ al presbiteri correspon al segle XV i el creuer i la capçalera van ser construïts l’any 1730.
|
|
|
|
Arquitectònicament i artísticament la part més interessant d’aquest temple resideix en el seu atri i la seva portalada de finals del segle XIII o principis del XIV. A l’atri, en un lateral hi ha encastat un bloc de pedra amb un Crist crucificat esculpit en relleu força malmès, la qual cosa dificulta la seva datació per manca de poder resseguir les característiques formals de la seva factura. Crist apareix clavat a la creu amb quatre claus, malgrat que a la representació apareix el subpedani que comença a representar-se a partir de mitjans del segle XIII en les crucifixions de tres claus. Aquesta Majestat nua possiblement ocupés el timpà de la portada com a Escunhau i passés a ocupar l’emplaçament actual quan es va fer la nova portalada en la que es combinen les línies apuntades de l’estil gòtic amb la temàtica i simbologia romàniques.
|
|
|
|
|
Està formada per cinc arquivoltes apuntades en degradació, on es troben esculpides diverses imatges referents a la Resurrecció i la Vida Eterna. Podem veure a àngels, sants, músics i als apòstols gaudint de la Glòria, mentre que en les figures més properes als capitells observem a diversos personatges sortint dels seus sepulcres. Al centre del timpà hi ha una representació de Sant Miquel, flanquejada per la Flagel·lació de Crist i Jesús curant un malalt.
|
|
A l’interior cal destacar una pica baptismal romànica de marbre gris del segle XII molt acurada, amb elements esculpits en baix relleu de temàtica vegetal i geomètrica i hemisferis; una talla de Crist procedent d’un Davallament de l’església de Santa Maria de Mijaran, inscrita en l’anomenat Taller d’Erill (segle XII); l’altar major amb un retaule gòtic policromat sobre fusta (segle XV) i l’orgue barroc (1778) construïts pels mestres orgueners Josep i Llorens Vicens.
|
|
