Diversos documents des del segle XII testimonien que l’església de Santa Maria de Mijaran fou un lloc de reunió en assemblea i del jurament de guardar els privilegis i llibertats dels aranesos per part dels nous governadors de la Vall, designats pel rei.
|
A mitjan segle XIV s’establí una comunitat de frares agustinians en un convent edificat al costat de l’església i que fou destruït en la guerra entre Joan II i el comte de Pallars. Una vegada restaurat, es restablí de nou una comunitat agustiniana, present al lloc fins a començaments del segle XIX, moment en que es dissolgué. L’any 1835 s’enderrocava el monestir.
|
De l’edifici romànic de Santa Maria de Mijaran en romanen unes poques restes, car entre 1936 i 1938 el temple fou utilitzat com a polvorí, essent volat el 17 d’abril de 1938. Les restes visibles responen a fragments de la capçalera, fragments del mur de ponent i dos contraforts amb inicis d’arrencada d’uns arcs.
|
El temple original devia ser de planta basilical capçada per absis i dues absidioles, amb ornamentació llombarda que la relacionen amb l’església de Santa Maria de Taüll. Les característiques de la seva obra la col·loquen cronològicament a començament del segle XII. El portal d’entrada amb dues arquivoltes en degradació s’obria al mur de migjorn. Al costat del portal hi havia un campanar d’espadanya.
|
|
|
|
