Nucli antic de Vielha

Al costat del llit del riu Nere i prop de la confluència d’aquest amb el Garona s’estén el nucli històric de Vielha, de carrers estrets, amb edificis carregats d’història, la Vielha dels principals edificis administratius i de les instal·lacions museístiques, però sobretot un nucli o poble nascut a redós de la seva església parroquial, sant Miquèu. Passejar pels seus carrers suposa una visita al passat però amb una projecció de futur, on es desenvolupa una important activitat comercial i turística.

Ajuntament
Vielha e Mijaran - Ajuntament

Vielha e Mijaran - Ajuntament
Vielha e Mijaran - Ajuntament

L’Ajuntament de Vielha respon a un edifici de planta baixa i pis, coronat a la part central del mateix per unes golfes o porxo. El primer pis, sobresortit respecte de la planta baixa reposa en una porxada. Tres balcons al primer pis defineixen la simetria de l’edifici, restant el balcó central cobert per una estructura quadrangular d’edifici. La construcció de l’Ajuntament de Vielha es remunta al regnat de Ferran VII a l’any 1829 com es pot llegir en una placa de marbre a l’esquerra de la balconada, que diu: SE HIZO / REINANDO / EL SEÑOR / DON / FERNANDO /VII. / Q.D.G. // Y SIENDO SU/ GOVERNADOR / EL ILLe Sr. / DON / POLICARPO / VAZQUEZ / DE ALDANA // AÑO 1829, inscripció presidida per l’escut de la vila amb corona reial. A la banda dreta de la balconada, una altra placa de marbre recorda la visita l’any 1924 d’Alfons XIII a la Val d’Aran: VI JULIO MCMXXIV / SIENDO REY DE ESPAÑA / DON ALFONSO XIII / Y / GOBERNANDO UN DIRECTORIO MILITAR / PISÓ POR PRIMERA VEZ TIERRA ARANESA / UN MONARCA ESPAÑOL

Çò de Rodes
Vielha e Mijaran - Ço de Rodes

Vielha e Mijaran - Çò de Rodes
Vielha e Mijaran - Çò de Rodes

Çò de Rodès és un habitatge, que malgrat les reformes, conserva força elements que parlen del seu passat i del passat de la Vila. Com a elements característics de l’edifici cal destacar les cantoneres de pedra, però, sobretot la porta adovellada i dues finestres a la part superior de l’habitatge, una de geminada de tradició gòtica amb columna central i l’altra d’arc rebaixat, compartimentada en quarters per un mainell o trecallums en creu de pedra, fet que respon a un sistema de porticons de fusta a dos nivells. Aquesta segona finestra a la part superior té una llinda amb el nom del propietari IOAN DE RODES i l’any de construcció 1608. Com a característica de l’edifici, en un lateral trobem una balconada de fusta coberta per una barbacana.

Çò de Saperisa
Vielha e Mijaran - Çò de Saperisa

Vielha e Mijaran - Çò de Saperisa
Vielha e Mijaran - Çò de Saperisa

Quasi davant mateix del Musèu dera Val d’Aran trobem Çò de Saperisa, una casa de les construccions històriques del nucli antic de Vielha. És un edifici de planta i pis que respon a les típiques construccions araneses, amb dos portals a la planta baixa que segurament responen a la distribució de funcions de les diferents parts de la casa. A la part superior s’obren diferents finestres, de les quals destaca la central, amb bastiment de pedra, compartimentada en quatre per un mainell o trencallums en creu també de pedra; aquesta finestra presenta també un trencaigües. En un dels dos portals es llegeix en una cartela a la manera de las tabellae defixionum romanes: 1605 // P·SAPERISA·

Fabrica dera Lan
Vielha e Mijaran - Fabrica dera Lan

La Fabrica dera Lan és un destacat exemple d’arqueologia industrial, representatiu de les petites indústries tèxtils sorgides a mitjans del segle XIX i que representaven una nova font d’ingressos per a les famílies a l’incorporar a la dona al món laboral a la vegada que permetia a les dones sortir del cercle tancat de la unitat domèstica. Aquesta fàbrica fou construïda a finals de l’esmentat segle per Rafael Portolés Lafuste, veí de Vielha, que havia après l’ofici a Miremont de Comenge (França) i funcionà fins els anys setanta del segle XX, després d’haver anat disminuint progressivament la seva producció arrel de la riuada de 1963 que destruí el canal exterior.

La Fabrica dera Lan aprofitava la força motriu del riu Nere, del qual captava l’aigua que era conduïda per un canal exterior fins una roda de fusta, que transmetia la força de l’aigua a la maquinària a través d’una sèrie d’engranatges subjectats a un llarg eix connectat a la roda de fusta. La maquinària de la fàbrica tenia com a objectiu transformar la llana natural en fil de llana apte per a ser teixit manualment. El procés tenia dues etapes, la primera portada a terme a la planta baixa utilitzava tres màquines diferents: el diable, que obria les floques de llana, la carda obridora que esponjava la llana formant un vel o cinta de carda i la carda metxera, preparant unes metxes més fines que s’enrotllaven en uns petits tubs metàl•lics. La segona etapa es portava a terme a les golfes i utilitzava també tres màquines: la mule-jenny, que estirava i torçava el fil i desprès l’enrotllava al fus; la torcedora que l’enrotllava en una bobina, con o fus segons la quantitat de fil i gruix desitjats; i la màquina cabdelladora, que feia cabdell, operació per la qual s’utilitzava una barra de ferro clavada en una de les bigues del sostre.

Monument d’Aran per sa lengua
Vielha e Mijaran - Monument d’Aran per sa lengua

A la gran plaça de 1268 m2 que s’obre el davant de l’edifici del Govèrn d’Aran (Conselh Generau d’Aran) es troba el monument Aran per sa Lengua, una escultura de l’artista andré Ricard de 24 tones de pes, feta amb sis plaques de pedra granítica disposades a plec de llibre obert, que presenten com a motiu decoratiu la creu occitana referint-se a la llengua araneso-occitana i l’escut de la Val d’Aran amb la frase “ARAN PER SA LENGUA” com a símbol d’estima del poble aranès pel seu idioma. Les sis plaques representen els sis terçons o divisions geogràfiques pròpies de la Val d’Aran, que van estar vigents des de la concessió de la Querimònia, el 1313, fins l’abolició el 1834 amb la nova divisió provincial. S’han mantingut tradicionalment com a element identitari i es van restaurar el 1990 com a circumscripció electoral per al Conselh Generau d’Aran: Quatre Lòcs (Bossòst, Les, Canejan i Bausen), Irissa (Vilamòs, Arres i Es Bordes), Marcatosa (Vilac, Aubèrt, Betlan, Mont, Montcorbau, Arròs i Vila), Castièro (Escunhau, Casarilh, Betren, Vielha, Gausac i Casau), Arties e Garòs (Arties i Garòs) i Pujòlo (Tredòs, Bagergue, Salardú, Unha i Gessa).

La inauguració, el dissabte 11 d’octubre de 2008, comptà amb la presència de tots els partits polítics i del col·lectiu Lengua Viua. En paraules del síndic d’Aran, Francés Boya, Aran estrenava un nou símbol de país.


Tor deth generau Martinhon (Museu dera Val d’Aran)
Vielha e Mijaran - Tor deth generau Marthinhon

Vielha e Mijaran - Tor deth generau Marthinhon

Al carrer Major núm. 26 trobem la Tor deth generau Martinhon, una casa senyorial de tres plantes del segle XVI, declarada monument històrico-artístic l’any 1983. La seva construcció va lligada a la figura del mariscal de Martinhon, personatge que va intervenir en les lluites entre hugonots i catòlics al Migdia francès. Es creu que es va construir als voltants de 1580. També se la coneix com Torre fortificada de Santesmasses, nom que provindria dels següents propietaris. Els anys 40 del segle XX la van ocupar treballadors de la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices. L’any 1984 va passar a ser la seu central dels Musèus dera Val d’Aran.

La fesomia de la casa es caracteritza per un sòlid torreó amb coberta piramidal en fent cantonera. A la cantonera oposada trobem una garita de guaita poligonal que reposa sobre una mènsula cònica, amb coberta també piramidal. Altres elements constructius a destacar són les cantoneres de pedra, les finestres, com ara una que està dividida en quatre parts per un mainell o trencallums en creu o una altra per un mainell simple, ambdues amb trencaigües. Unes mènsules en una altra cantonada de la casa recorden que allí hi havia una altra garita. En una llinda es pot llegir la data de 1610.

Vielha e Mijaran - Tor deth generau Marthinhon
Vielha e Mijaran - Tor deth generau Marthinhon

Vielha e Mijaran - Tor deth generau Marthinhon
Vielha e Mijaran - Tor deth generau Marthinhon
Població: Vielha e Mijaran

Vols rebre les nostres propostes setmanals?

Subscriu-te!

Envia aquest correu electrònic i rebràs comunicacions electròniques relacionades amb les activitats turístiques, culturals i amb els serveis i activitats que ofereix www.festacatalunya.cat

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Facebook Festacatalunya
Instagram
Diputació de Lleida Diputació de Girona Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web