En tot el territori aranès tan sols es pot considerar com l’únic i autèntic menhir, pel seu context arqueològic, l’anomenada Pèira de Mijaran, que per la seva factura i les seves dimensions té una certa relació amb els monuments megalítics atlàntics. Molt a prop seu es va excavar una cista de l’edat del Bronze que ara resta reconstruïda al Musèu dera Val d’Aran. Hi ha una llegenda que parla d’un cabdill gegant, Mandroni, nascut a Betlan que va combatre els romans i que fou derrotat i enterrat on ara hi ha l’església de Garòs. La mateixa llegenda diu que els romans, després de la derrota de Mandroni, van utilitzar el menhir de Mijaran o pedra sagrada dels indígenes com a ara pels seus sacrificis. La cristianització definitiva del lloc vindria després amb la construcció del temple romànic de santa Maria de Mijaran.
|