Sant Pèir d’Escunhau, originàriament d’estil romànic del segle XI, per les successives reformes ha perdut la seva fesomia i de l’estructura original tan sols en resta la nau, més si tenim en compte que fins i tot veié substituïda la seva coberta amb volta de canó per una coberta amb embigat de fusta. Al segle XII es va refer la porta i ja en el gòtic s’amplià la nau substituint l’absis que la capçava per un cos rectangular disposat a manera de transepte per excedir l’amplada de la nau romànica. Aquest cos rectangular encara es veié ampliat per un segon cos d’edifici. Per la banda de ponent l’església s’engrandí per un presbiteri i amb l’adossament d’un campanar de torre amb coberta piramidal, del segle XVII, reforçant el campanar de cadireta gòtic al mur de ponent del cos d’edifici que substituí la capçalera romànica.
|
|
L’element arquitectònic més destacat de tot l’edifici és sens dubte la seva portalada, de pedres ben escairades, constituint una de les portalades més originals de tota la Vall, que sobresurt del parament del mur, amb dos elements diferenciats, la porta pròpiament dita i el fris de coronament de la mateixa. La portada la formen tres arcs de mig punt adovellats i en degradació, resseguits per dues arquivoltes de secció circular a l’intradós del mateixos. Respon al model de portades amb llinda i múltiples arcades, semblant a les de Bossòst o Vilac. Les arcuacions en degradació que formen la portalada reposen a dos nivells, en relació al degradat cap a l’interior, en impostes allargades les més externes i més petites les del nivell més interior. Les impostes de primer pla presenten una decoració de fulles de tiges ondulades a la cara externa i geomètrica a base d’un escaquer a la banda esquerra i un arbre de la vida a la banda dreta de les cares interiors. Les segones impostes presenten decoració geomètrica a totes les seves cares excepte la cara interna de la imposta de la dreta que presenta un motiu animalístic d’un ocell. Aquestes impostes reposen directament en columnes cilíndriques de capitell i basa prismàtiques. Els capitells estan ornamentats amb motius figurats de rostres humans excepte el segon capitell de l’esquerra que esta decorat amb un motiu geomètric de semicercles, motiu que es repeteix a las bases excepte a la segona columna de l’esquerra que presenta una decoració animalística de gossos o llops.
|
|
El dintell o arquitrau de la porta presenta una decoració d’escaquer. Per damunt d’aquest dintell, ocupant el timpà i la part central de l’arquitrau, hi ha una representació figurada de la Crucifixió. Es tracta d’una escultura d’una simetria accentuada, a una representació hieràtica de Crist amb una marcada serenor en el rostre. Respon al model de Crucifixió de quatre claus del tipus aranès que es repeteix a Vielha i a Gausac.
|
|
Per sobre de la porta hi ha un fris compost per tres peces esculturades. La central i de més o menys doble proporció que les laterals, emmarcada per una línia de daus i dents de serra als extrems, presenta una decoració a base de cercles tangents. El cercle central l’ocupa el crismó trinitari de sis braços, de P amb pestanya i travesser de creu dessota, S senzilla, Alfa recta i Omega tancada i barreta sobre el braç inferior dret, característica comuna a d’altres crismons aranesos i gals. Els cercles que el flanquegen estan decorats amb rosetes de vuit fulles lanceolades. A les interseccions superiors del cercles apareixen dues petites creus de braços patents amb peu d’estilet. Les peces petites que formen aquest fris i que trobem a banda i banda responen a un mateix esquema compositiu. Una línia de daus i dents de serra a la banda de dins i creus amb peu de braços potençats amb eixamplaments addicionals als extrems ocupant la part central. Aquesta simbologia, associada a nombrosos monuments funeraris paleocristians, visigòtics i preromànics i relacionada amb la immortalitat de l’ànima, fan pensar que les tres plaques que formen el fris poguessin correspondre al frontal i laterals d’un sarcòfag encastat.
|
|
Per damunt d’aquest fris destaquen dos caps esculturats als extrems i dos caps de biga que sobresurten, disposats mantenint unes mateixes distancies entre ells que ens fan pensar que serien les impostes de l’embigat d’un porxo sobre el portal.
|
|
A l’interior en una petita capella es conserva una pica baptismal romànica suportada per una base cilíndrica. La decoració historiada presenta quatre compartiments, tres cercles i un rectangle. D’esquerra a dreta trobariem el compartiment rectangular amb una figura humana amb túnica sostenint bordó coronat per un ocell i copa; el segon compartiment l’ocupa l’Agnus Dei, el tercer un personatge amb martell i destral i l’ultim compartiment circular l’ocupa un crismó. A les bandes d’aquest compartiments hi ha dos registres amb decoració geomètrico-floral. El temple també conserva una pica beneitera romànica de decoració esquemàtico-vegetal.
|
Procedent també d’aquesta església és la talla del Crist majestat que resta exposat al Museu dera Val d’Aran. És una representació molt serena del Crucificat, on per sobre del dolor humà destaca la seva condició divina. El cos presenta una tovallola que cau molt avall al cantó dret. Es tractaria d’una imatge tardana, considerada del segle XIII. |
