L’església parroquial de Sant Estèue de Betren és anomenada també en ocasions amb el nom de Sant Sernilh, manllevant el nom a l’antiga església que es trobava a ponent del poble. La parròquia de Betren fou molt important com ho demostra que el seu rector tenia el títol de notari eclesiàstic de tota la Vall.
|
|
Sant Estèue de Betren és un edifici romànic de transició al gòtic (segles XII-XIII) i renovat al segle XIV, d’una sola nau, amb coberta apuntada reforçada per tres arcs torals que descansen en pilastres encastades als murs laterals. L’edifici es capçat a llevant per un absis i dues absidioles poligonals, de cinc cares l’absis i de tres les absidioles. A l’absis s’obren tres finestres de doble esqueixada i una a cada absidiola, destacant la de la dreta per la seva rica factura amb dos parells de columnetes. Al frontispici s’obre un finestral geminat per un mainell i coronat per una rosassa calada de factura gòtica, flanquejat per dues finestres d’espitllera en un pla més baix. Al costat d’aquest finestral hi ha un relleu que representa un cavaller trepitjant una figura masculina despullada i al costat una dama. Segons algunes interpretacions es podria tractar d’una representació de la venjança d’un cavaller enganyat per la seva dama o bé la lluita entre la virtut i el pecat.
|
|
|
La portalada d’entrada, de tipologia gòtica, la trobem al mur nord. Està formada per quatre arquivoltes d’arcs apuntats en degradació, que reposen sobre quatre columnes per costat amb capitells molt elaborats. El conjunt queda encerclat per un guardapols sobre mènsules, ornamentat amb dobles mitges esferes. Les arquivoltes estan ornamentades amb 60 figures en relleu que representen el Judici Final, oposant els condemnats als escollits, representació amb un clar paral·lel amb la portalada de Sant Miquèu de Vielha. Al timpà hi ha la Majestat de la Mare de Déu amb el Nen a la falda, flanquejada a l’esquerra per una representació de l’Anunciació i a la dreta per una representació d’un monjo i un home despullat, interpretada com el Pare Etern i Adam.
|
|
Al mur de ponent hi ha un finestral gòtic de tres arcs en degradació i guardapols, tripartit per dos mainells i coronat per una rosassa estrellada, flaquejada per un mussol i un ocell, representant potser la nit i el dia i per extensió la llum de la fe i la foscor del pecat. Sobre aquest mur s’aixeca un campanar d’espadanya de dos pisos, amb dues obertures al primer pis coronades per arcs de mig punt i una al segon, amb columnes als laterals.
|
|
|
|
