Aquesta església com la major part d’esglésies araneses té un origen romànic, com així ho testimonia una pica baptismal o beneitera dels segles XII-XIII,de decoració vegetal amb un petit caparró que surt d’entre les fulles i un motiu soguejat a la base. El peu d’aquesta pica és estriat helicoide. No obstant l’actual temple parroquial de Santa Eulària correspon a una construcció gòtica del segle XIV, d’una sola nau, a la qual es van afegir posteriorment quatre capelles. El temple parroquial presenta un campanar del segle XVIII de torre de base octogonal, el més emblemàtic de la Val d’Aran, amb una coberta quasi plana que el diferencia del altres campanars aranesos de coberta piramidal.
Juntament amb l’església de Vilac, Santa Eulària d’Arròs és una de les dues apostes que el departament de Cultura del Conselh Generau d’Aran ha fet perquè siguin declarades Bé Cultural d’Interès Local a petició feta per l’Entitat Menor Descentralitzada d’Arròs i Vila, declaració que té per objectiu reconèixer el seu valor artístic.
|